Gil·lulyita

Gil·lulyita
Fórmula química	Tl₂As7.5Sb0.3S13
Epònim	James Gilluly
Localitat tipus	Lulu cut, South Mercur Pit, districte miner de Mercur, serralada d'Oquirrh, comtat de Tooele, Utah, Estats Units
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.JC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	2.JC.10
Nickel-Strunz 8a ed.	II/E.14
Dana	3.8.9.1
Heys	5.5.12
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,58 Å; b = 5,67 Å; c = 21,5 Å; β = 100,07°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	vermell intens
Duresa	2 a 2,5
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	maó intens
Densitat	4,02(2) g/cm3 (mesurada); 4,14 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Dispersió òptica	relativament forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1989-029
Any d'aprovació	1991
Símbol	Gly
Referències

La gil·lulyita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom pel geòleg de l’USGS James C. Gilluly per les seves contribucions a la comprensió de la geologia fonamental dels districtes miners de Mercur, Ophir i Stockton, a Utah.

Característiques

La gil·lulyita és una sulfosal de fórmula química Tl₂As_7.5Sb_0.3S₁₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1991. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gil·lulyita pertany a «02.JC: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, sense Tl» juntament amb els següents minerals: el·lisita, galenobismutita i nakaseïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al districte miner de Mercur, localitzat a la serralada d'Oquirrh, al comtat de Tooele (Utah, Estats Units). També ha estat descrita al dipòsit Vorontsovskoe de Tur'insk (óblast de Sverdlovsk, Rússia), sent aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gil·lulyita