Gislebertus d'Autun
Gislebertus o Gislebert va ser un escultor francès actiu als primers decennis del segle XII i cèlebre pels treballs que va realitzar a la Catedral d'Autun (França). Pel que sembla en va ser un dels assistents del mestre de Cluny a la decoració de la mencionada abadia.
Va renovar la iconografia tradicional realitzant figures amb proporcions alterades i característiques fisonòmiques deformes de manera que la composició resultés més dinàmica. Està considerat, al costat del Mestre de Cabestany, Gilabert de Tolosa o Benedetto Antelami:
| « | Un dels escultors més importants de l'Edat mitjana [...] Les seves obres plàstiques pertanyen a les representacions més commovedores de l'escultura romànica.[1] | » |
Taula de continguts |
Obra a la catedral d'Autun [modifica]
Prop de 1130 va decorar el [[[timpà (arquitectura)|timpà ]] del portal oest de la catedral amb un relleu que representa el Judici Final i la Resurrección dels morts (en el arquitrau). Un fet tot insòlit va ser de deixar la seva signatura a la zona de la màndorla als peus de Jesucrist.[2] ("Gislebertus va realitzar aquesta obra"), al centre visual del timpà, pot ser signe de la seva fama o de la seva alta posició social.[3]
Els seus Tres reis mags mostra a dos d'ells adormits mentre el tercer és despertat per un àngel que li mostra l'estrella. També la seva representació de la Verge Sedes sapientiae mostra la seva originalitat: Maria inclina el cap i abraça el Nen donant-li així una forma més humana a la representació. Tanmateix, d'altres relleus mostren la ferocitat i dolor dels àngels satànics o la Mort de Judes Iscariote on dos dimonis l'ho ajuden a suïcidar-se.
Probablement abans d'aquest any va esculpir Eva (també coneguda com La Temptació d'Eva, Eva de Gislebert, Eva d'Autun) a la llinda del portal lateral de la catedral i que actualment es troba al Museu Rolin a Autun. Es tracta d'una figura molt viva, una de les més seductores de l'escultura romànica, representant-la en una actitud suggeridora i original; acostada, amb el tronc en torsió cap a l'espectador, allarga la mà esquerra per prendre el fruit que es troba a la seva esquena i amb la dreta, a manera de botzina al costat de la boca, li xiuxiueja a Adam, figura desapareguda a l'actualitat. La informació arribada fins els nostres dies sobre aquest portal (ja perdut) indica que es tractava d'una representació del pecat original que adornava la llinda, una de sant Llàtzer al mainell i la Resurrecció de Llàtzer al timpà.
L'elecció dels temes no és casual: l'actitud incomparable, per a l'època, d'Eva jacent recolzada sobre un colze i un genoll, està fent al·lusió a la Penitència i la posició és semblant a la de la serp però també a la d'un penitent que ha d'agenollar-se per rebre la reconciliació. Gislebertus utilitza la provocació en transformar l'escena del pecat original en un vistós joc sensual.[4]
Referències [modifica]
- ↑ Toman, Rolf p.280
- ↑ Toman, Rolf p.331
- ↑ Cf. Comentari a la enciclopèdia d'art de Oxford.
- ↑ Toman, Rolf p.345)
Bibliografia [modifica]
- Toman, Rolf (1996), El románico. Arquitectura, escultura, pintura, Colonia: Könemann ISBN 3-89508-547-2 (en castellà)
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gislebertus d'Autun |
- «Gislebertus: Eva». [Consulta: 22-05-2008].
