Giulio Roberti
_-_Archivio_Storico_Ricordi_ICON010840_(cropped).jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 novembre 1823 Barge (Itàlia) |
| Mort | 14 febrer 1891 (67 anys) Torí (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
 | |
Giulio Roberti (Barge, Piemont, 1823 - Torí, 1891) fou un compositor i musicògraf italià.
Fou deixeble de Rossi i el 1849 donà al teatre la seva primera òpera Pier de Mèdici, traslladant-se poc temps després a París, on hi va romandre fins al 1858, en què tornà a Torí per a estrenar la seva segona òpera Petrarca, que fracassà a causa del llibret. Després residí novament a París, i més tard a Londres i, per últim, a Florència, on fundà una escola grauïta de cant i fou encarregat del desenvolupament de l'ensenyament del cant a les escoles de la ciutat.[1]
A més de les dues òperes citades, va compondre un Missa a 4 veus, melodies vocals, cors i diverses obres religioses. També fou crític musical de la Gazzetta d'Itàlia de Florència.
En reconeixement de la seva obra, l'escola municipal de música de la seva ciutat nadal va prendre el nom Istituto musicale Giulio Roberti.
Obres[modifica]
- Òpera
- Petrarca alla corte d'amore: dramma lirico, Torí, Fodratti, 1859, 35 pàgines
- Piero de'Medicis: dramma tragico in tre atti, Torí, Fodratti, 1849, 35 pàgines
- No ficció
- «La musica italiana nel secolo XVIII secondo le impressioni di viaggiatori stranieri», a la Rivista musicale italiana VII (1900) pàgines 698-729.
- Pagina di buona fede a proposito di musica, Ed. Barbèra, 1876, 152 pàgines
- Corso elementare di musica vocale
- Armonia vocale
Bibliografia[modifica]
- ↑ Corrado Ambìveri, «Giulio Roberti», a: Operisti minori dell'800 italiano. (italià), (Piccola biblioteca delle arti), Roma, Gremese Editore, 1998, pàgines 131-132, ISBN 9788877422637
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 51, pàg. 971 (ISBN 84-239-4551-0)