Giuseppe Farina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Emilio Giuseppe "Nino" Farina. (30 d'octubre de 1906 - 30 de juny de 1966) va ser un pilot de Fórmula 1 italià, i va ésser el primer campió mundial de la categoria.


Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Torí, Itàlia i va començar a córrer amb Maserati, encara que la seva carrera no va destacar fins que va passar a córrer amb Alfa Romeo, on va tenir com company d'equip a Tazio Nuvolari. A finals de la dècada del 30, Farina va guanyar diversos Grans Premis menors, que li van permetre obtenir el títol de campió italià de pilots durant tres anys seguits (1937-1939).

A l'any següent va aconseguir el seu primer triomf gran, en el Gran Premi de Trípoli del 1940, disputat a Líbia. A pesar seu, al moment en què estava arribant a la seva maduresa com a pilot, va tenir lloc la Segona Guerra Mundial, i van passar 8 anys abans que Farina pogués guanyar un altre Gran Premi.

Quan la Fédération Internationale de l'Automobile va anunciar el Campionat Mundial de Fórmula 1 de la temporada 1950, Farina es va assegurar una plaça a l'equip Alfa Romeo, per córrer amb Juan Manuel Fangio i Luigi Fagioli. Farina va obtenir 3 victòries en 7 curses del campionat, i va aconseguir així el primer campionat mundial en la categoria. Era el moment més important de la seva carrera.

A la temporada següent, 1951, només va poder fer d'escuder de Fangio, que va tenir un ritme de carrera més alt que el seu. L'italià va obtenir un únic triomf en el GP de Bèlgica, encara que va guanyar algunes de las carreres no puntuables pel campionat.

A la temporada 1952 va passar a Ferrari, i es va tornar a veure superat per un pilot més jove, Alberto Ascari, qui va aconseguir 9 victòries consecutives al campionat entre 1952 i 1953.

El primer triomf de Farina a Ferrari, que a la vegada seria l'última de les seves 5 victòries a la F1, es va produir en el GP d'Alemanya, disputat a Nurburgring.

A aquest any, també va formar un equip amb el seu amic de la F1 Mike Hawthorn, per disputar i guanyar les 24 hores de Spa. A principis de 1954, Farina va guanyar una prova del Campionat Mundial d'Autos Esportius, encara que poc després va patir greus cremades en un accident a Monza.

Va intentar tornar a las pistes a la temporada 1955 prenent calmants, i va poder finalitzar a la zona de punts en diverses ocasions. En adonar-se que no podria arribar al seu nivell d'abans, va decidir retirar-se al final de la temporada.

Va morir en un accident de trànsit a Chambéry, França, mentre es dirigia com espectador al Gran Premi de França.


Resultats a la Fórmula 1[modifica | modifica el codi]

((Carreres en negreta indica pole position)

Any Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Equip Posició Punts
1950 Alfa Romeo GBR
1
MON
Ret
IND
DNP
SUI
1
BEL
4
FRA
7
ITA
1
Alfa Romeo 30
1951 Alfa Romeo SUI
3
IND
DNP
BEL
1
FRA
5
GBR
Ret
ALE
Ret
ITA
Ret
ESP
3
Alfa Romeo 22
1952 Ferrari SUI
Ret
IND
DNP
BEL
2
FRA
2
GBR
6
ALE
2
HOL
2
ITA
4
Ferrari 27
1953 Ferrari ARG
Ret
IND
DNP
HOL
2
BEL
Ret
FRA
5
GBR
3
ALE
1
SUI
2
ITA
2
Ferrari 26
1954 Ferrari ARG
2
IND
DNP
BEL
Ret
FRA
DNP
GBR
DNP
ALE
DNP
SUI
DNP
ITA
DNP
ESP
DNP
Ferrari 6
1955 Ferrari ARG
3
MON
4
IND
DNP
BEL
3
HOL
DNP
GBR
DNP
ITA
DNS
Ferrari 10
Precedit per:
-
Campió del món de Fórmula 1
1950
Succeït per:
Juan Manuel Fangio
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giuseppe Farina Modifica l'enllaç a Wikidata