Glecklerita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralGlecklerita
Fórmula químicaNa(C₂H₃O₃)
Localitat tipusPusch Ridge (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaminerals orgànics
Nickel-Strunz 10a ed.10.AA. Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 5,3016(4) Å; b = 10,5814(9) Å; c = 6,4401(6) Å
Grup espacialpbcm
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2023-071 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació2023
SímbolGkl Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La glecklerita és un mineral de la classe dels minerals orgànics. La descripció d'aquesta espècie podria desembocar en la creació del subgrup del glicolat, juntament amb la jimkrieghita, la lazaraskeïta, la lianbinita i la stanevansita.[2]

Característiques[modifica]

La glecklerita és un compost orgànic de fórmula química Na(C₂H₃O₃). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes de novembre de l'any 2023,[3] i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades al Museu Mineral de la Universitat d'Arizona Alfie Norville, a Tucson (Arizona), amb el número de catàleg: 22733, i al projecte RRUFF, amb el número demostra: R230002.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta al Pusch Ridge de les muntanyes de Santa Catalina, al nord de Tucson, dins el comtat de Pima (Arizona, Estats Units), sent aquest indret l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

  1. «Glecklerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 desembre 2023].
  2. «Glycolate subgroup». Mindat. [Consulta: 23 desembre 2023].
  3. Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 76». European Journal of Mineralogy, 35, 6, 04-12-2023, pàg. 1073–1078. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-1073-2023 [Consulta: 23 desembre 2023].