Granja de la Santa Creu
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | hospital psiquiàtric |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
La Granja de la Santa Creu va ser un sanatori mental de pagament que l'Hospital de la Santa Creu va establir a Can Santgenís, a l'actual barri d'Horta, finca confrontant amb Ca n'Amell Gran o de Can Gaig, a l'actual barri de la Guineueta on estaven construint l'Institut Mental, del que la Granja en seria un fillol. La seva activitat es desenvolupà des del 1920 fins al 1935.[1]
Història[modifica]
La Molt Il·lustre Administració (MIA) de l'Hospital de la Santa Creu estava construint a finals del segle xix un manicomi benèfic, amb capacitat per a més de 700 malalts, sota la direcció del Dr. Emili Pi i Molist. Però la finca, malgrat les seves 50 hectàrees, només tenia disponibles 10 plomes d'aigua, insuficients per a una població tant gran de l'hospital. Per aquest motiu el 1889 la MIA va comprar a Maria Montserrate de Magarola i de Bru la finca veïna de can Sangenís, que disposava de gran quantitat d'aigua, procedent de 4 mines. La venda es va acordar per 20.000 duros.[1]
Durant 30 anys can Sangenís, al que van anomenar Granja Sangenís, a més de subministrar l'aigua a l'Institut Mental, també n'era l'alqueria, per la seva gran producció d'hortalisses, fruites, vi, aviram, porcs i d'altres animals de corral. Però la finca estava parcel·lada i explotada per pagesos parcers que les tenien per antics censos a rabassa morta, pel que la MIA en treia poc profit.[1]
A principis del segle XX l'Hospital de la Santa Creu surt del Raval i es trasllada al Guinardó i la MIA reestructurarà els seus establiments mentals. El 1920 transformen la Granja Sangenís en un sanatori mental de pagament per a homes, i l'anomenen Granja de la Santa Creu. Per a les dones hi destinen el manicomi de Nova Betlem, al costat de l'Empar de Santa Llúcia, a Sant Gervasi, al que anomenen Parc de la Santa Creu.[1]
La casa s'adequa per al nou ús amb millores, com la incorporació d'instal·lació elèctrica contractada amb la Companya Barcelonina d'Electricitat,i s’habiliten habitacions per a les Germanes Hospitalàries que estaran de servei a la finca. Es col·loca una alta tanca metàl·lica al voltant de la finca i es contracta un servei de vigilància a l'empresa Fomento de Vigilancia de Horta. La casa disposava de tres plantes. A la planta baixa hi havia els serveis de la casa, l'administració i sales per a música, de reunió, de jocs com billar o d'altres, gimnàs i instal·lacions d'electroteràpia. A les dues plantes pis hi havia les habitacions amb vistes al mar i la muntanya amb bona ventilació.[1]
Els malalts havien de pagar 15 pessetes diàries els de primera categoria, i 10 pessetes els de segona, a més dels serveis mèdics i les medicines. Dos anys més tard s'incrementen el preu i les categories: 25, 15 i 10 pessetes respectivament. Els malalts interns faran per obligació: terapèutica, treballs d'agricultura, jardineria i hort i cria d’animals de corral.[1]
El 1925 la MIA decideix tancar el Parc de la Santa Creu i traspassa les malaltes a la Granja de la Santa Creu, repartint els homes en una planta i les dones a l'altra, amb accessos independents. Però cap al 1931 el nombre d'internats va minvant i l'establiment comença a ser deficitari, pel que la Granja es posa en venda i es tanca l'1 de gener de 1935. Un grup de metges proposa comprar la Granja per 150.000 pessetes, però finalment la compra la congregació de Germanes Hospitalàries per 180.000 pessetes per a destinar-la a la seva seu i casa de repòs. El contracte manté la servitud de les aigües de la mina per a l'Institut Mental. La Granja passarà a anomenar-se Casa de la Santa Creu.[1]