Ca n'Amell Gran

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Ca n'Amell Gran
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Guineueta (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 26′ 15″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.43757842°N,2.16948539°E / 41.43757842; 2.16948539

Ca n'Amell Gran, també anomenada can Vilafranquesa, o can Gaig, és una masia del segle xvi situada al que ara és el barri de la Guineueta de Barcelona. El nom de Vilafranquesa li ve dels comtes de Vilafranquesa. Posteriorment, els propietaris van ser la família Amell, que la va tenir durant cinc generacions. El nom de can Gaig correspon als masovers que va tenir.

A partir de la dècada del 1950 se l'havia anomenat erròniament ca n'Ensenya (una masia propera ja enderrocada, dins de les terres de ca n'Amell Gran), que donà nom a la plaça del davant de la masia.[1] L'error es va agreujar quan el casalot es va convertir en equipament municipal, rebatejant-lo altre cop com a masia de la Guineueta (situada al barri de Canyelles).[2]

Història[modifica]

Construïda els segles xvi i xvii pels comtes de Vilafranquesa, originaris del País Valencià, va passar a la família Amell, que la va tenir durant cinc generacions, que es dedicaven principalment a la vinya, recollint el raïm de la finca i de les finques veïnes per a premsar i fer-ne vi. Els comtes de Vilafranquesa van reclamar la propietat dis segles després, recuperant-la, però pocs anys després la van vendre a la família Payerol. El 1876 es va enderrocar la meitat de la masia pel seu estat ruïnós, i es va construir l'edifici actual. El 1880, la família Payerol va vendre les terres, mantenint la masia, a l'Hospital de la Santa Creu.[3] El 1885 es va posar la primera pedra de l'Institut Mental, que va entrar en funcionament el 1889, però s'acabaria de construir el 1913. Era una edifici enorme, amb dotze pavellons i 700 metres de llarg per 200 metres d'ample.[4]

La masia va continuar fabricant vi, però a partir de la dècada del 1960 l'Hospital de la Santa Creu vengué les terres per a constuir-hi un polígon d'habitatges. La masia perdé l'ús agrícola i es transformà en un centre per a joves i infants. El 1996 passà a mans de l'Ajuntament, que enderrocà la part antiga que quedava de la masia original pel seu estat ruïnós. La part nova es rehabilità i es convertí en un casal infantil, de joves i en la seu d’entitats com ara els Diables o l’Ateneu de la Guineueta, entre d’altres. A la part on abans s'alçava la part original de la masia, s'hi construí una estructura moderna on s'emplaça una de les entrades, les escales i serveis.[3]

Referències[modifica]

  1. «L’Arxiu de Roquetes descobreix els errors històrics del nom de la masia de la Guineueta». betevé, 01-04-2016.
  2. «Un error va canviar el nom d’una masia». NouBarris.net, 03-04-2016.
  3. 3,0 3,1 «Ca n'Amell Gran, la gran masia vinícola de la Guineueta». betevé, 03-05-2016.
  4. Fernández, Juanjo «Can Santgenís. Mas, alqueria, casa de salut i residència». El Pou, publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, 8, 12-2009, pàg. 69-73.