Green Dolphin Street
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Victor Saville |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Cedric Gibons i Malcolm Brown |
| Producció | Carey Wilson |
| Dissenyador de producció | Cedric Gibbons |
| Guió | Samson Raphaelson adaptació d'un llibre d'Elizabeth Goudge |
| Música | Bronislau Kaper |
| Fotografia | George J. Folsey |
| Muntatge | George White |
| Vestuari | Irene, Walter Plunkett i Valles |
| Productora | MGM |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1947 |
| Durada | 141 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | Pel·lícula d'aventures |
| Lloc de la narració | Nova Zelanda |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
         | |
Green Dolphin Street és una pel·lícula estatunidenca de Victor Saville, estrenada el 1947.
Argument[modifica]
Durant els anys 1840, dues germanes s'enamoren del mateix home. Mentre estava borratxo, l'home escriu una carta proposant matrimoni a la dona equivocada.[1]
Repartiment[modifica]
- Lana Turner: Marianne Patourel
- Van Heflin: Timothy Haslam
- Donna Reed: Marguerite Patourel
- Richard Hart: William Ozanne
- Frank Morgan: Doctor Edmond Ozanne
- Edmund Gwenn: Octavius Patourel
- Dame May Whitty: La mare superiora
- Reginald Owen: El capità O'Hara
- Gladys Cooper: Sophie Patourel
- Moyna MacGill: Sra. Metivier
- Linda Christian: Hine-Moa
- Bernie Gozier: Jacky-Poto
- Patrick Aherne: Kapua-Manga
- Al Kikume: Nativa
- Edith Leslie: Germana Angelica
- Gigi Perreau: Veronica
- Lila Leeds: Noia euroasiàtica
Producció[modifica]
La pel·lícula és protagonitzada per Lana Turner, Van Heflin, Donna Reed, i Richard Hart, i un guió de Samson Raphaelson basat en la novel·la històrica 'Green Dolphin Street (1944) d'Elizabeth Goudge. La pel·lícula va ser dirigida per Victor Saville i produïda per Carey Wilson.
Hart i Heflin, que interpreten rivals romàntics a Green Dolphin Street, van ser en un repartiment semblant a B.F.'s Daughter (1948). Hart només va fer quatre llargmetratges abans de la seva mort, dos amb Heflin.
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
- 1948. Oscar als millors efectes visuals per A. Arnold Gillespie, Warren Newcombe, Douglas Shearer, Michael Steinore
Nominacions[modifica]
- 1948. Oscar al millor muntatge per George White
- 1948. Oscar a la millor fotografia per George J. Folsey
- 1948. Oscar al millor so per Douglas Shearer
Referències[modifica]
- ↑ «Green Dolphin Street». The New York Times.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Green Dolphin Street |