Greix de la cua
El greix de la cua és el greix d’algunes races d'ovelles, especialment de les ovelles de cua grossa. És greix acumulat en dipòsits amples a les parts posteriors d’una ovella a banda i banda de la cua i a les primeres 3 a 5 vèrtebres de la cua. El pes d’aquesta part de l’anatomia d’una ovella pot arribar a ser de fins a 30 kg (66 lb). Aquestes parts posteriors s'utilitzen per acumular greix per al seu ús posterior durant les temporades seques, de manera similar a les gepes d'un camell.[1]
Es coneix amb el nom de kurdyuk en rus i en llengües asiàtiques centrals, del proto-turc * kudruk 'tail'.[2][3]
El greix de la cua es coneix en àrab com لية, (leeyeh, leyyah o layeh), zaaka a Algèria, kuyruk yağı 'greix de la cua' en turc i دنبه [ donbe o dombe] a l'Iran,[1] אַלְיָה (Alya) en hebreu, paraules que es poden trobar en textos antics, així com en la cultura alimentària local i en els noms de les races d'ovelles.
El greix de la cua no es solidifica a temperatura ambient i s’utilitza a la cuina. Es pot utilitzar com a aperitiu tant cruixit que queda després de fer como fregir el kurdyuk.[1] Quan es fa l'extracció del greix, el kurdyuk emet una forta olor, descrita com a "verinosa". Tanmateix, té un sabor ric quan es pot menjar. En particular, s’utilitza per cuinar kofta, pilav i altres plats tradicionals.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Tilsley-Benham, Jill. «Sheep with Two Tails: Sheep's Tail-Fat as Cooking Medium in the Middle East». A: [Greix de la cua, p. 48, a Google Books Oxford Symposium on Food and Cookery], 1986, p. 48 (The Cooking Medium).
- ↑ Starostin, S. A.. An Etymological Dictionary of Altaic Languages. Boston: Bril, 2003. ISBN 90-04-13153-1.
- ↑ http://www.nisanyansozluk.com/?k=kuyruk