Grup de Girona
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | productora de cinema  |
| Història | |
| Creació | 1969 |
| Fundador | Jordi Lladó i Ferrer |
| Data de dissolució o abolició | 1970 |
| Localització dels arxius | |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
El Grup de Girona fou una productora cinematogràfica, fundada l'any 1969 pel director de cinema Jordi Lladó i Ferrer.[1]
Història[modifica]
L'any 1969, el director de cinema Jordi Lladó i Ferrer, després d'haver rodat uns primers curts i un llargmetratge, configurà l'anomenat Grup de Girona, un col·lectiu amb l'objectiu de fer cinema a la ciutat de Girona. D'aquest grup en sortiren dos curtmetratges: És ben difícil de matar el petit monstre que tots portem a dintre i Un laberinto. Tocats per un estil que ell mateix qualificà de "neorealisme negre", se'l conegué com a "L'Antonioni del cinema gironí".[1][2]
El curt És ben difícil de matar el petit monstre que tots portem a dintre, que inicialment portà com a títol Sinfonía en gris, fou rodat l'any 1969. Fou realitzat en 16 mm, en blanc i negre, i amb una duració de 12 minuts. Es tracta d'una història extremadament simbòlica, duta a terme amb una enginyosa habilitat surrealista i amb un rerefons poètic en les imatges i en l'ambient. Es basà en una idea de Jordi Soler i Joan Boladeras, amb argument de Pius Pujades. Lladó s'encarregà de l'adaptació, la direcció i el muntatge. Foren ajudants de direcció, Octavi Malagelada i Joan Boladeras. Maria Àngels Bancells va fer de continuista i també col·laborà en el muntatge. A càmera hi hagué Jaume Peracaula. L'empresa Actini s'ocupà de la fotografia fixa. La música fou composta i interpretada per Maria Rosa Gratacós, i Jordi Piferrer actuà com a assessor musical. El curt rebé diversos guardons prestigiosos, com ara el 1er Premi de Curtmetratges del I Festival Internacional de Cinema en 16 mm de Sant Sebastià i el 1er Premi d'Honor del Trofeu Antoni Varés, de Girona.[3][4]
El curt Un laberinto, fou rodat l'any 1970. Fou realitzat en 35 mm, en color i en blanc i negre, i amb una duració d'uns 17 minuts. La realització la portà a terme el Grup de Girona per a Produccions Cinematogràfiques Teide, de Barcelona. El curt es basà en un argument de Pius Pujades. Comptà amb les actuacions de l'artista Carles Vivó, Anna Donato i Fàtima Cortada. Lladó s'encarregà del guió i la direcció. S'ocupà de la direcció de fotografia, Ricard Albiñana. Joan Boladeras actuà com a ajudant de direcció. Maria Àngels Bancells va fer de continuista i Raúl Román treballà en el muntatge. L'empresa Actini s'ocupà de la fotografia fixa. Josep Clara fou el cap de producció. Es treballà amb el laboratori Cinematiraje Riera, i també amb La Voz de España en el doblatge, ambdós de Barcelona. Aquest curtmetratge suposà, pel Grup, el pas del cinema amateur al cinema professional.[1][5]
El Grup de Girona planejà dur a terme un llargmetratge, l'adaptació de la peça teatral La tercera palabra, d'Alejandro Casona. Malgrat s'arribaren a fer unes primeres gestions, la idea quedà simplement en projecte. Així doncs, el Grup de Girona estigué actiu només durant la realització d'aquests dos curts.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Romaguera i Ramió, Joaquim. Silenci, rodem!: Història del cinema a les comarques de Girona. Girona: Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Girona, 2005, p. 369-370. ISBN 84-933434-3-9.
- ↑ «Patrimoni Audiovisual: Cinema Amateur». Dia Internacional del Patrimoni Audiovisual. Ajuntament de Girona, pàg. 15 [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ ««És ben difícil de matar el petit monstre que tots portem a dintre»: resultado de la interesante experiencia del «Grup de Girona»» (en castellà). Los Sitios de Gerona p. 12, 24-08-1969. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ «Jordi Lladó i Ferrer». Enciclopèdia.cat. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ ««Un laberinto», el nuevo film del «Grup de Girona»» (en castellà). Los Sitios de Gerona p. 7, 19-07-1970. [Consulta: 27 març 2024].