Guim Costa i Calsamiglia

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGuim Costa i Calsamiglia
Biografia
Naixement23 setembre 1968 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Degà Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
2022 –
← Assumpció Puig i Hors
Vicepresident Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya
2022 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
MareHelena Calsamiglia i Blancafort Modifica el valor a Wikidata
ParentsJosep Maria Calsamiglia i Vives (avi)
Manuel Blancafort i de Rosselló (besavi) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcostacalsamiglia.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: guim.costacalsamiglia Twitter (X): CCGuim Instagram: costa_calsamiglia_architect Modifica el valor a Wikidata

Guim Costa Calsamiglia (Barcelona, 1968), és arquitecte català, Degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya des de Juny de 2022,[1] nomenat vicedegà el 2020;[2] és també soci de l'AdiFAd.[3]

Trajectòria[modifica]

Va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i, l'any 1994, va estar becat a la càtedra de Composició dins un projecte dirigit per Ignasi de Solà-Morales.

Encara cursant la carrera, participa en l'edició de la revista "Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme" sota la direcció de Josep Lluís Mateo i Manuel Gausa.[4] Amb aquest darrer publiquen "13 fragments i 3 epílegs",[5] un treball de reflexió sobre les tendències de l'urbanisme de les ciutats en el context d'una nova etapa post-olímpica.[6]

Entre el 1998 i el 2002 va ser Vocal de Difusió Cultural de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. En aquesta activitat ha participat en l'organització de seminaris, exposicions i publicacions, entre les quals destaquen:

  • la coordinació, l'any 1996,[7] del catàleg "Registre d'arquitectura moderna a Catalunya: Docomono 1925-1965",[8][9][10] que enllaça amb el projecte internacional DOCOMOMO, acrònim de Documentation and Conservation of the Architecture and Urbanism of the Modern Movement.[11]
  • formà part de l'organització del seminari "El patrimoni industrial:Velles estructures, noves actuacions", l'any 1998.[12]
  • representant del COAC-Barcelona en la coordinació de l'Exposició "Barcelona 1979-2004" organitzada per l'Ajuntament de Barcelona.[13]

Interessat en la divulgació de l'arquitectura, a més a més de la seva activitat de difusió des del COAC, s'ha d'afegir la seva participació els anys 1998-1999 com co-editor de "2G. Revista Internacional d'Arquitectura", que es va publicar sota la direcció de Mònica Gili Galfetti, entre 1997-2015.[14]

L'any 2022 va ser nomenat vicepresident de la fundació Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, dins l'equip del president Xavier Font i Mach.[15] Des d'aquell mateix any és el representant del COAC com a patró institucional de la Fundació Bunka de RCR Arquitectes.[16]

Activitat com arquitecte[modifica]

La seva activitat professional com a arquitecte i dissenyador s'inicia a meitat dels anys 1990 col·laborant amb els germans Terradas i amb Josep Llinàs.[17] Posteriorment, va formar part de l'estudi de Ignasi de Solà-Morales,[18] amb qui l'any 1994 s'havia format a la seva càtedra de Composició.

Entre 1998 i 2010 forma societat amb el dissenyador d'interiors Roman Serra sota la denominació "Costaserra arquitectura".[19] La remodelació de la Clínica Olivé-Gumà a Barcelona, finalista de la segona edició del Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic;[20] unes cases a Cànoves i Samalús i el conjunt de tres cases al Port de la Selva,[21] una d'elles finalista als "Premis d'Arquitectura de Girona" del 2006, formen part d'aquesta etapa.

El 2010 crea el seu propi estudi, "Costacalsamiglia arquitectura", on, a més del desenvolupament de projectes d'arquitectura prioritzant l'eficiència energètica i la sostenibilitat, incorpora el disseny de mobiliari sota la denominació Gidlööf.[22] El seu mobiliari se centra en el disseny nòrdic dels anys 1960-1980, però de creació pròpia, destacant la butaca Arne, una de les primeres peces de la col·lecció, seleccionada finalista als Premios Delta 2012.[23]

Altres obres[modifica]

  • 2012 Casa Oriol-Verónica (Tàrrega)[24]
  • 2014 Casa Friedman-Averboukh (L'Escala)[25]
  • 2015 Casa Thomsen-Milakova (Sant Martí Empúries)[26]
  • 2016 eDreams oficines WTC (Barcelona)[27]
  • 2018 EFD Induction headquarters (Bangalore, Índia)[28]

Publicacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Presa de possessió de la nova Junta de Govern | Col·legi d'Arquitectes de Catalunya». [Consulta: 3 maig 2020].
  2. ↑ «Guim Costa, nuevo vicedecano del COAC | COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA». [Consulta: 15 maig 2020].
  3. ↑ «FAD - Memoria 2013» (en castellà), 2014. [Consulta: 15 maig 2020].
  4. ↑ «Una casa mediterránea junto a las ruinas de Empúries, por Guim Costa» (en espanyol europeu), 17-12-2015. [Consulta: 3 maig 2020].
  5. ↑ «CCUC / All Locations» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ «Quaderns d'arquitectura i urbanisme. Nº. 198, 1993» (en castellà). [Consulta: 3 maig 2020].
  7. ↑ Marjanedas, Pareta; Mercè, M. Josep Claret: arquitectura i societat (Tesi: Doctorat). Universitat de Girona, 2010-03-05. 
  8. ↑ 8,0 8,1 «Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 3 maig 2020].
  9. ↑ Registre d'arquitectura moderna a Catalunya, 1925-1965 = Registro de arquitectura moderna de Catalunya = Register of modern architecture in Catalonia. [Barcelona]: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, [1996]. ISBN 84-89698-06-6. 
  10. ↑ «Results for 'Guillem Costa Calsamiglia' [WorldCat.org]» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
  11. ↑ «Fundación Docomomo Ibérico» (en espanyol europeu). [Consulta: 3 maig 2020].
  12. ↑ Agrupació d'arquitectes per a la defensa i la intervenció del patrimoni protegit. 1996-2006. Mirar enrere, anar endavant. Barcelona: COAC, abril 2012, p. 28. 
  13. ↑ «Barcelona 1979 - 2004». [Consulta: 3 maig 2020].[Enllaç no actiu]
  14. ↑ Puente, Moisés «Coleccionar Arquitectura». Sobre. Revista de la Universidad de Granada, abril 2019, pàg. 140.
  15. ↑ «El degà, nomenat nou President de l'ITeC | Col·legi d'Enginyers Tècnics d'Obres Públiques de Catalunya». [Consulta: 13 març 2024].
  16. ↑ «Fundació Bunka. Memòria 2022». Fundació Bunka, 2023. [Consulta: 13 març 2024].
  17. ↑ Llinàs, José. Josep Llinás (en anglès). Whitney Library of Design, 1997, p.170. ISBN 978-0-8230-2563-3. 
  18. ↑ «Arquitectura Catalana al Món». COAC. [Consulta: 3 maig 2020].
  19. ↑ «COSTASERRA ARQUITECTURA SL (CIF B63512321) - Informe de la empresa». [Consulta: 3 maig 2020].
  20. ↑ «EUROPEAN AWARD AADIPA of Intervention on Architectural Heritage - Archivo». [Consulta: 15 maig 2020].
  21. ↑ «Una casa oculta» (en castellà). La Vanguardia, 02-03-2008. [Consulta: 3 maig 2020].
  22. ↑ Solé, Eduard. «El Home Styling según Gidlööf» (en castellà), 26-07-2017. [Consulta: 3 maig 2020].
  23. ↑ «Todos los finalistas de los Premios Delta de diseño industrial 2012» (en espanyol europeu), 11-06-2012. [Consulta: 15 maig 2020].
  24. ↑ «Así es la casa OV en Tárrega.» (en castellà), 02-07-2013. [Consulta: 15 maig 2020].
  25. ↑ «El arquitecto Guim Costa rehabilita una humilde casa de pescadores en L'Escala, Girona.» (en castellà), 19-11-2013. [Consulta: 15 maig 2020].
  26. ↑ «Casa Thomsen en el Mediterráneo» (en castellà), 21-12-2015. [Consulta: 15 maig 2020].
  27. ↑ Sep 28; Espacios, 2019 |. «Oficinas eDreams, proyecto de Costa Casalmiglia» (en castellà), 28-09-2019. [Consulta: 15 maig 2020].
  28. ↑ «Arquitectrua catalana en la India, Costa Calsamiglia en Bangalore | COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA». [Consulta: 15 maig 2020].
  29. ↑ Costa, Guim; Curtis, William J. R.; Montaner, Josep Maria; Serrats, Eva. Barcelona 1992-2004. Barcelona: Gustavo Gili, 2004. ISBN 978-84-252-1884-2. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guim_Costa_i_Calsamiglia&oldid=33249859»