Gustavo Villapalos
 |
S'ha proposat fusionar aquest article a «Gustavo Villapalos Salas». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2020 |
Gustavo Villapalos Salas (Madrid, 15 d'octubre de 1949) és un historiador del dret, catedràtic i polític espanyol.
Biografia[modifica]
Nascut a Madrid el 15 d'octubre de 1949, estudià al col·legi dels jesuïtes de Chamartín. Fou catedràtic d'Història del Dret i de les Institucions a la Facultat de Dret de la Universitat Complutense de Madrid des de 1976, quan tenia una edat de vint-i-sis anys. Director del mateix departament en què té la càtedra des de 1981 fins 1984, passà a ser degà de la facultat des d'aquell mateix any fins 1987 per a posteriorment ser investit rector de la Universitat Complutense, càrrec que exercí entre 1987 i 1995.
Com a rector, el 20 de desembre de 1993 signà un conveni amb l'arquebisbe de Madrid Ángel Suquía amb l'objetiu de mantenir oratoris catòlics a la universitat i afavorir la creació de noves capelles.[1][2]
Fou nomenat conseller d'Educació, Cultura i Esports de la Comunitat de Madrid des de 1995 fins 2001 durant el govern d'Alberto Ruiz-Gallardón (PP).
Adscrit a posicions ultracatòliques i en l'òrbita dels Legionaris de Crist, s'ha destacat el seu paper, primer com a rector de la UCM, i després com a conseller responsable d'Educació en el goviern autonòmic, per a afavorir que aquesta congregació es fera amb el control de la Universitat Francisco de Vitoria, originalment un centre adscrit a la UCM creat el 1993.[3][4][5]
Tingué un paper rellevant en l'aparició de l'anticatalanisme al País Valencià, conegut com a blaverisme. De fet hom diu que els que idearen aquest moviment foren ell, Juan Ferrando Badía i Fernando Abril Martorell, en una reunió en petit comité que tingueren a Madrid.[6] Com a prova d'agraïment del blaverisme de la ciutat de València, el nomenaren Acadèmic d'Honor de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.
Obra[modifica]
- G. Villapalos y J. Iturmendi Morales, Apuntes para una historiografía de Aparisi y Guijarro, Sevilla, 1973.(castellà)
- G. Villapalos, Los recursos contra los actos de gobierno en la Baja Edad Media, Ed. U. Complutense, Madrid, 1974.(castellà)[7]
- A. García Gallo y G. Villapalos, Las expositiones nominum legalium y los vocabularios jurídicos medievales, Madrid, 1974.(castellà)
- G. Villapalos, Los recursos en materia administrativa en Indias en los siglos XVI y XVII. Notas para su estudio. Ed. INEJ, Madrid, 1976.(castellà)
- G. Villapalos, El concepto de norma fundamental, Real Academia de Doctores, Madrid, 1993.(castellà)
- G. Villapalos, Justicia y Monarquía (un punto de vista sobre su evolución en el reinado de los Reyes Católicos). Discurso de ingreso en la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación. Madrid, 1997.(castellà)[8]
- G. Villapalos y L. López Quintás, El libro de los valores, Ed. Planeta, Barcelona 1998.(castellà)
- G. Villapalos, Fernando V de Castilla, los Estados del Rey Católico, (1474-1516). Ed. El Olmedo, Valladolid, 1998.(castellà)
- G. Villapalos, et alii, El destino de los embriones congelados, Ed. FUE, Madrid, 2003.(castellà)
- G. Villapalos y E. San Miguel, Momentos decisivos en la Historia de España, Ed. Planeta, 2006.(castellà)
Referències[modifica]
- ↑ «La Complutense cierra la capilla de Geografía e Historia». ABC, 13-07-2014.
- ↑ Gimeno Perelló, Javier «Ciencia y religión: un oxímoron en la universidad». Nueva Tribuna, 21-07-2014.(castellà)
- ↑ Carmona Pascual, García Dorado i Sánchez Moya, 2012, p. 88.
- ↑ Pizarro, 2006, p. 7-8.
- ↑ Ruiz, Mar. El ascenso de los legionarios de Cristo al amparo del Gobierno de Aznar. Cadena Ser, 24 d'abril de 2011.(castellà)
- ↑ Veure aquest enllaç.
- ↑ Pérez de la Canal, Miguel Ángel «Villapalos Salas, Gustavo: Los recursos contra los actos de gobierno en la Baja Edad Media. Su evolución histórica en el reino castellano (1252-1504), Instituto de Estudios Administrativos, Madrid, 1976, 330 pp». Revista de Documentación Administrativa, 172, 1976, pàg. 347-354. ISSN: 0012-4494.(castellà)
- ↑ Corral Dueñas, Francisco «Justicia y Monarquía (un punto de vista sobre su evolución en el reinado de los Reyes Católicos), de Gustavo Villapalos Salas». Revista Crítica de Derecho Inmobiliario, 645, marzo-abril 1998, pàg. 635-636. ISSN: 0210-0444.(castellà)
Bibliografia[modifica]
- Carmona Pascual, Pablo; García Dorado, Beatriz; Sánchez Moya, Almudena. Spanish Neocon. La revuelta neoconservadora en la derecha española. Madrid: Traficantes de Sueños, 2012. ISBN 978-84-96453-66-1.(castellà)
- Pizarro, Narciso «Neoconservadores Católicos». Revista La Sociología en sus Escenarios. Universidad de Antioquia [Medellín], 14, 2006. Arxivat de l'original el 15 de març de 2018. ISSN: 0123-8973. Arxivat 2018-03-15 a Wayback Machine.(castellà)