Gwendolyn B. Bennett

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGwendolyn B. Bennett

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 juliol 1902 Modifica el valor a Wikidata
Giddings (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 maig 1981 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Reading (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Pratt
Universitat de Colúmbia
Girls' High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptora de contes, escriptora, poetessa, artista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Howard Modifica el valor a Wikidata
MovimentHarlem Renaissance Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Conference on Africa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeRichard Crosscup (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Gwendolyn B. Bennett (Giddings, Texas, 8 de juliol de 1902 – Reading, Pennsilvània, 30 de maig de 1981) fou una artista, escriptora i periodista afroamericana que va contribuir a l'obra Opportunity: A Journal of Negro Life,que va fer una crònica dels avenços culturals durant el Harlem Renaissance. La seva obra més reconeguda és la història curta "Wedding Day" que fou publicada en el primer número de la revista Fire!! i que tractava sobre les conseqüències dels que els diferents grups racials no treballessin junts.[1] Bennett va influenciar de manera molt important per la lluita dels drets de les dones durant el Renaixement de Harlem. Una de les seves contribucions més destacades al Harlem Renaissance va ser la seva novel·la curta "Poets Evening" que pretenia l'entesa entre les comunitats de negres americans per a la seva pròpia acceptació i identificació.

Vida i educació[modifica]

Gwendolyn Bennett Bennett va néixer el 8 de juliol de 1902, a Giddings, Texas, filla de Joshua Robbin Bennett i Mayme F. (Abernethy) Bennett.[2] Va passar la seva infantesa primerenca a Wadsworth, Nevada, a la Reserva índia Paiute. Els seus pares foren professors de l'Oficina dels Afers Indis.

El 1906, quan Bennett tenia quatre anys, la seva família va anar a viure a Washington DC i el seu para va poder estudiar dret a la Universitat de Howard i la seva mare va esdevenir esteticista.[3] Els pares de Gwendolyn es van divorciar quan tenia set anys. Mayme va obtenir la seva custòdia, però el seu pare la va raptar i van viure a diversos llocs de l'est del país com a Harrisburg, Pennsylvània i Brooklyn.[4] A aquí, va estudiar a la Brooklyn's Girls' High, on Bennet va obtenir un premi d'art, cosa que la va convertir en la primera negra que va poder entrar en societats literàries i dramàtiques. A l'escola va escriure i va ser actriu. A més a més va escriure el discurs i la cançó de la graduació de la seva classe.

El 1921 Bennet va cursar classes d'art a la Universitat de Colúmbia i el Pratt Institute.[5] El novembre de 1923, mentre estudiava a la universitat, va publicar el seu poema "Heritage" a la revista del NAACP, The Crisis; el desembre del mateix any, aquest poema fou inclòs a la revista de la National Urban League, Opportunity.[6] El 1924, el seu poema "To Usward" fou escollit com una dedicació a la presentació de la novela de Jessie Fauset, There Is Confusion.[7]

Bennett es va graduar de Colúmbia i Pratt el 1924 i va obtenir una plaça a Howard Universitat, com a professora de disseny i art.[8] El 1924 va guanyar una beca per estudiar a la Sorbona, a París. A allà va estudair belles arts a l'Académie Julian i l'École du Panthéon.[9] Durant els seus estudis a París, Bennett va treballar amb una varietat de materials com l'aquarel·la, l'oli, la xilografia, el bolígraf i la tinta, i el bàtik.[10] Però, tot i això, gran part de les seves obres d'aquest període es van destruir per un incendi a la casa de la seva madrastra.[11]

Harlem Renaissance[modifica]

Bennett va esdevenir una figura prominent del Renaixement de Harlem i fou coneguda sobretot per la seva poesia i prosa. Les seves obres plasmen algunes ideologies com l'orgull racial negre i la reminiscència dels valors africans com la música i la dansa. Un dels seus poemes que més han influenciat, "Fantasy", no només emfatitza l'orgull racial dels negres si no també de les dones en general.[12][13]]

Quan Bennett va abandonar París el 1926, va tornar a Nova York per esdevenir ajudant de l'editor de l'Opportunity.[14] Durant aquesta època va rebre una beca de la Fundació Barnes pel seu treball en el disseny gràfic i les belles arts. Diverses portades de les revistes Crisis i Opportunity foren dissenyades per Bennet; hi va incloure gent de diverses races, edats, classes i gèneres, per a remarcar la bellesa de la diversitat.[1] Més tard, durant el mateix any va retornar a la Universitat de Howard per a ensenyar-hi belles arts. Quan era ajudant d'edició de l'Opportunity va publicar diversos articles sobre la literatura i les belles arts i va tenir la seva pròpia columna, "The Ebony Flute" (1926-28) en la que parlava sobre molts pensadors i creatius del Renaixement de Harlem.[5]

El 1926, fou cofundadora i editora del periòdic literari Fire!.[15] Concebut per Langston Hughes i Richard Nugent, Bennet fou editora de la revista juntament amb Zora Neale Hurston, John Davis, i Aaron Douglas.. La publicació fallida, actualment és considerat com a cènit del moment cultural del Renaixement de Harlem..

Inspirada en el poema de William Rose Bennet, Harlem, Bennet va titular la seva columna literària amb el títo de "The Ebony Flute". Aquesta columna també va tenir un gran impacte en el Harlem Renaissance, ja que emfatitzava la vida social i cultural de Harlem.[16][17]

Juntament amb la seva èmfasi en l'orgull racial i la seva columna literària, Bennet també va compartir una visió romàntica del ser africà a través d'una lírica romàntica. Un exemple d'això és la seva famosa poesia To a Dark Girl. Fent un apoderament de les dones negres, la imatgeria i les comparacions a les reines de Bennett han influenciat en el fet que les dones negres hagin abraçat la seva negritud. Bennett va admirar els artistes afroamericans que la van fer sentir orgullosa de formar part de la seva comunitat tot i el que havia experimentat sobre els blancs en el seu passat.[18]

Tot i que l'homosexualitat estava fortament criticada en aquella època, Bennet ha estat una de les autores reconegudes tant per les poetes homosexuals com les heterosexuals. Tot i que les poetes mai havien escrit sobre l'homosexualitat per considerar-ho un tabú, ella i altres poetes van inspirar altres dones a seguir els seus passos anys després.[19]

Els cercles de Harlem, creats per Bennett, foren un espai perquè els escriptors compartissin idees i s'inspiressin. Durant un període de vuit anys, algunes de les figures més destacades del Renaixement de Harlem, com Wallace Thurman i Langston Hughes, es van trobar en aquests grups i, gràcies a això van crear obres significatives. Aquests escriptors i poetes reconeguts potser no haguessin creat les seves obres si no hagués estat per Bennett.[20]

Crítica[modifica]

La seva labor durant aquest període de la seva vida va ser elogiada pels seus amics escriptors de Harlem. El dramaturg Theodore Ward va declarar que l'obra de Bennett "fou una de la més destacada del Renaixement de Harlem" i també va dir que Bennett era una "figura dinàmica... caracteritzada per la seva profunditat i enteniment." J. Mason Brewer, un folklorista afroamericà, va aformar que Bennett era una "artista i poeta reconeguda a nivell nacional." Since Brewer un nadiu texà va afirmar que, "els Texans l'havien d'aclamar i que la bellesa de la seva lírica era resultat, en part, de la seva impressió de l'entorn texà de la seva infància." L'activista i escriptor James Weldon Johnson va descriure l'obra de Bennett com "delicada" i "commovedora".[19] Bennett va obtenir un gran reconeixement degut a les crítiques positives que va rebre d'altres membres del Renaixement de Harlem.

Vida tardana i influència a Harlem[modifica]

Després de casar-se amb Albert Joseph Jackson el 1927, Bennett va dimitir de la Universitat de Howard Universitat perquè la seva administració desaprovava aquella relació. Aquell any van anar a viure a Eustis, Florida. Aquesta època va ser negativa per la seva obra, ja que estava molt lluny de Harlem per a rebre notícies importants per relatar-les a la seva columna de l'Opportunity. A causa del racisme es van trobar amb problemes financers, van romandre a Florida només tres anys abans d'anar a viure a Long Island el 1930. Llavors Bennett va tornar a escriure més freqüentment, després de treballar amb el Projecte Federal d'Escriptors i el Projecte Federal d'Art. Després de perdre la seva llar de Long Island, el 1936 va morir el seu marit i Bennett va retornar a Nova York.[21][22]

El 1940, es va casar amb l'escriptor i educador Richard Crosscup, que era blanc.[23] El seu matrimoni interracial no va ser ben acceptat a la seva època. Tot i això, Bennet encara estava apassionada per Harlem i durant la dècada del 1940 va continuar creant obres d'art. El 1935 fou membre del Gremi d'Artistes de Harlem i entre el 1939 i el 1944 va liderar el Centre Comunitari d'Art de Harlem.[24]

El 1941, Bennett fou investigada per l'FBI sota la sospita que fos comunista i fins al 1959 no van afirmar que no n'havien trobat evidències. Tot i això, aquesta experiència va provocar que sortís dels ulls públics i que comencés a treballar com a secretària de la Unió de Consumidors. Bennett es va retirar el 1968 i van anar a viure amb el seu marit a la petita ciutat de Kutztown, Pennsilvània, on van obrir una botiga d'antiguitats.[21]

El 1980, el seu marit morí d'un atac de cor i Bennett va morir degut a complicacions cardíaques el 30 de maig de 1981 a l'Hospital de Reading, a Reading, Pennsilvanià.[5]

Poesia[modifica]

Bennett va aconseguir molts èxits en diferents camps en els que va treballar. Fou “Poeta, escriptora de contes, columnista, periodista, il·lustradora, artista gràfica i mestra d'art.

Com a poeta, 22 poemes seus van aparèixer en revistes publicades durant el Renaixement de Harlem. Bennet va obtenir reconeixement en moltes revistes i molts escriptors la van admirar.

Bibliografia[modifica]

Històries curtes[modifica]

  • 1926 – "Wedding Day", Fire!!
  • 1927 – "Tokens", Ebony & Topaz

No-ficció[modifica]

  • 1926–28 — "The Ebony Flute" (columna), Opportunity
  • 1924 — "The Future of the Negro in Art", Howard University Record (desembre)
  • 1925 — "Negros: Inherent Craftsmen", Howard University Record (febrer)
  • 1928 — "The American Negro Paints", Southern Workman (gener)
  • 1934 — "I go to Camp", Opportunity (agost)
  • 1934 — "Never the Twain Must Meet", Opportunity (març)
  • 1935 — "Rounding the Century: Story of the Colored Orphan Asylum & Association for the Benefit of Colored Children in New York City", Crisis (juny)
  • 1937 — "The Harlem Artists Guild", Art Front (maig)

Poesia[modifica]

  • 1923 — "Heritage", Opportunity (desembre)
  • 1923 — "Nocturne", Crisis (novembre)
  • 1924 — "To Usward", Crisis (maig) i Opportunity (maig)
  • 1924 — "Wind", Opportunity (novembre)
  • 1925 — "On a Birthday", Opportunity (setembre)
  • 1925 — "Pugation", Opportunity (febrer)
  • 1926 — "Song", Palms (octubre)
  • 1926 — "Street Lamps in Early Spring", Opportunity (maig)
  • 1926 — "Lines Written At the Grave of Alexandre Dumas", Opportunity (juliol)
  • 1926 — "Moon Tonight", Gypsy (octubre)
  • 1926 — "Hatred", Opportunity (juny)
  • 1926 — "Dear Things", Palms (octubre)
  • 1926 — "Dirge", Palms (octubre)

La seva obra ha estat presentada en nombroses antologies del període com:

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Gwendolyn Bennett's Life and Career». www.english.illinois.edu. Arxivat de l'original el 2019-04-03. [Consulta: 24 maig 2018].
  2. ↑ Sandra Y. Govan, "Gwendolyn Bennett's Life and Career" Arxivat 2019-04-03 a Wayback Machine., Modern American Poetry.
  3. ↑ "Gwendolyn Bennett" Arxivat 2018-10-28 a Wayback Machine., DC Writers.
  4. ↑ Miller, Theresa Leininger. «Gwendolyn Bennett». American National Biography, 2018. [Consulta: 10 maig 2018].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 "Gwendolyn Bennett", Encyclopædia Britannica.
  6. ↑ «Bennett, Gwendolyn (1902-1981) | The Black Past: Remembered and Reclaimed». www.blackpast.org. [Consulta: 10 maig 2018].
  7. ↑ Govan, Sandra. «Gwendolyn Bennett's Life and Career». Modern American Poetry. Arxivat de l'original el 3 d’abril 2019. [Consulta: 30 maig 2017].</r
  8. ↑ Nelson, Emmanuel Sampath. African American Authors, 1745-1945: Bio-bibliographical Critical Sourcebook. Westport Connecticut: Greenwood Press, 2000, p. 19. ISBN 0313309108. 
  9. ↑ Johnston, Jessica. «Writer Gwendolyn Bennett». An Archive for Virtual Harlem, 29-04-2015. Arxivat de l'original el 3 de maig 2018. [Consulta: 5 maig 2018].
  10. ↑ Honey, Maureen. Aphrodite's Daughters: Three Modernist Poets of the Harlem Renaissance. New Brunswick, New Jersey: Rutgers University Press, 31 agost 2016, p. 242. 
  11. ↑ Error en arxiuurl o arxiudata.Leininger-Miller, Theresa. «Bennett, Gwendolyn». American National Biography. Arxivat de l'original el 10 maig 2018.
  12. ↑ aapone. «Fantasy». Fantasy, 12-06-2007. [Consulta: 25 maig 2018].
  13. ↑ aapone. «Double-Bind: Three Women of the Harlem Renaissance». Double-Bind: Three Women of the Harlem Renaissance, 04-02-2014. [Consulta: 25 maig 2018].
  14. ↑ "Gwendolyn B.Bennett", Margaret Busby, Daughters of Africa, Cape, 1992, p. 215.
  15. ↑ "Fire!!!", Encyclopedia Britannica, Retrieved 18 October 2018.
  16. ↑ «Gwendolyn Bennett - The Black Renaissance in Washington, DC». 029c28c.netsolhost.com. [Consulta: 25 maig 2018].
  17. ↑ «Gwendolyn Bennett's Life and Career». www.english.illinois.edu. Arxivat de l'original el 2019-04-03. [Consulta: 25 maig 2018].
  18. ↑ Hoffmann, Leonore Women's Studies Quarterly, 17, 3/4, 1989, pàg. 66–73. JSTOR: 40003093.
  19. ↑ 19,0 19,1 Honey, Maureen. Shadowed Dreams: Women's Poetry of the Harlem Renaissance, 2006. ISBN 9780813538860. 
  20. ↑ «Gwendolyn Bennett: Harlem Renaissance». www.myblackhistory.net. [Consulta: 28 maig 2019].
  21. ↑ 21,0 21,1 Govan, Sandra. «Gwendolyn Bennett's Life and Career». Arxivat de l'original el 2019-04-03. [Consulta: 13 octubre 2019].
  22. ↑ Haas, Theresa. «Gwendolyn Bennett», 2005.
  23. ↑ «Gwendolyn Bennett». Biography. Arxivat de l'original el 11 de maig 2018. [Consulta: 10 maig 2018].
  24. ↑ Y. Govan, Sandra. «Gwendolyn Bennett's Life and Career». Modern American Poetry, 1997. Arxivat de l'original el 2019-04-03. [Consulta: 13 octubre 2019].

Bibliografia[modifica]

  • Cullen, Countee, ed. Caroling Dusk: An Anthology of Verse by Negro Poets. New York: Harper, 1927.
  • Chaney, Michael A. "Traveling Harlem's Europe: Vagabondage from Slave Narratives to Gwendolyn Bennett's 'Wedding Day' and Claude McKay's Banjo." Journal of Narrative Theory, 32:1 (2002): 52–76.
  • Johnson, Charles S., ed. Ebony and Topaz: A Collectanea. New York: Opportunity, National Urban League, 1927. 140–150.
  • Govan, Sandra Y. "A Blend of Voices: Composite Narrative Strategies in Biographical Reconstruction." In Dolan Hubbard, ed., Recovered Writers/Recovered Texts. Knoxville, TN: University of Tennessee Press. 1997. 90–104.
  • Govan, Sandra Y. "After the Renaissance: Gwendolyn Bennett and the WPA years." MAWA-Review 3:2 (December 1988): 27–31.
  • Govan, Sandra Y. "Kindred Spirits and Sympathetic Souls: Langston Hughes and Gwendolyn Bennett in the Renaissance." In Trotman, C. James, ed. Langston Hughes: The Man, His Art and His Continuing Influence. New York, NY: Garland Press, 1995. 75–85.
  • "Gwendolyn, Bennetta Bennett". Encyclopedia of African-American Culture and History. New York: Simon and Schuster, 1996.
  • Hine, Darlene Clark, ed. Black Women in America. New York: Carlson Press, 1993.
  • Hoffman, Lenore. "The Diaries of Gwendolyn Bennett." Women Studies Quarterly 17.3–4 9[1989]:66.
  • Jones, Gwendolyn S. "Gwendolyn Bennett ([1902]–[1981])." In Nelson, Emmanuel S., ed., African American Authors, [1745]-[1945]: A BioBibliographical Critical Sourcebook. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2000. 18–23.
  • Shockley, Ann Allen, Afro-American Women Writers 1746–1933: An Anthology and Critical Guide, New Haven, Connecticut: Meridian Books, 1989. ISBN 0-452-00981-2.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gwendolyn_B._Bennett&oldid=32913351»