Haloxylon
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
Haloxylon és un gènere de plantes amb flors que són arbusts o arbres petits. El seu nom comú és saxaul.
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
Són arbusts o arbrets d'1 a 8 metres d'alt,rarament 12 metres, tene un tronc gruixut i moltes branques. Les fulles són imbricades. Les flors són molt petites. El fruit és alat i fa uns 8 mm de diàmetre, la lllavor fa 1,5 mm.[1]
Distribució [modifica]
Es troba al sud-oest i centre d'Àsia, d'Egipte a Xina (Mongòlia interior Sinkiang, i Kansu), és una planta que creix en àbitats sorrencs (psamòfita).[1]
Taxonomia [modifica]
El gènere Haloxylon va ser publicat per Alexander Bunge (ex Eduard Fenzl) el 1851, amb l'espècie tipus Haloxylon ammodendron.
Aquest gènere només té dues espècies:[2]
- Haloxylon ammodendron (C.A.Mey.) Bunge ex Fenzl. (Sinònim: Haloxylon aphyllum[3])
- Haloxylon persicum Bunge ex Boiss.
La filogenètica va demostrar que altres espècies que s'avien inclòs en el gènere Haloxylon no i estan relacionades. Actualment es classifiquen dins el gènere Hammada o fins i tot Salsola stocksii (anteriorment dita Haloxylon stocksii, sinònim Haloxylon recurvum).[2]
El nom comú saxaul, sacsaoul o saksaul, prové del rus saksaul, que el pren del Kazakh seksevil.
Ecologia [modifica]
Als deserts d'Àsia central un gran nombre d'ocells estan associats amb el saxaul.[4]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Hedge, I. C.. Rechinger, Karl Heinz et al.. Flora Iranica Bd. 172, Chenopodiaceae. Graz: Akad. Druck, 1997, p. 315–326. ISBN 3-201-00728-5.
- ↑ 2,0 2,1 Akhani, Hossein; Edward, Gerald; Roalson, Eric H.. «Diversification of the Old World Salsoleae S.L. (Chenopodiaceae): Molecular Phylogenetic Analysis of Nuclear and Chloroplast Data Sets and a Revised Classification». International Journal of Plant Sciences, vol. 168, 6, 2007, p. 931–956.
- ↑ Tropicos
- ↑ Maclean, Gordon Lindsay. «Avian adaptations to deserts of the Northern and Southern hemispheres: a comparison» (PDF). Curtin University of Technology School of Environmental Biology Bulletin, 17, 1996.
- Pyankov, Vladimir I.; Black, Clanton C., Jr.; Artyusheva, Elena G.; Voznesenskaya, Elena V.. «Features of Photosynthesis in Haloxylon species of Chenopodiaceae that are Dominant Plants in Central Asian Deserts». Plant and Cell Physiology, vol. 40, 2, 1999, p. 125–134.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Haloxylon |
