Helena Cortesina
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Elena Cortés Altabas 17 juliol 1903 València (Espanya) |
| Mort | 7 març 1984 (80 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Sepultura | Cementiri de la Chacarita |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, productora de cinema, directora de cinema, ballarina |
  | |
Helena Cortesina –de nom, Helena Cortés Altabas– (València, 17 de juliol de 1903 - Buenos Aires, 7 de març de 1984) va ser una cupletista i artista de varietats.[1][2] Posteriorment fundà la seva pròpia productora, Cortesina Films, amb què rodà el film Flor de España o la vida de un torero (1923). Esdevingué així, després de la cineasta Elena Jordi —que havia dirigit el film Thais al 1918—, una de les pioneres del cinema fet a Espanya.[3][4][5]
D'aquesta pel·lícula, una película muda rodada entre Madrid i Aranjuez, se'n conserven tot just uns quants fotogrames i la banda sonora, composta per Mario Bretón, que hauria d'acompanyar la projecció.[6]
Al 1933 va viatjar a Buenos Aires, on va interpretar diverses obres de García Lorca, amb la companyia de Lola Membrives.[2]
Compromesa durant la Guerra Civil espanyola amb l'Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes per a la Defensa de la Cultura, es va veure forçada a viure l'exili, que fou a Argentina, on va continuar treballant en el teatre i on vaa tenir la seva pròpia companyia. El seu va ser un dels noms silenciats amb la dictadura franquista.[2][6]
L'any 2023, la Mostra de València i IVC La Filmoteca li dediquen una exposició i coediten una publicació al seu voltant, Helena Cortesina, una cineasta pionera a Espanya, treball d'investigació d'Irene de Lucas Ramón.[7][8]
Referències[modifica]
- ↑ Caro Leal, Lidia. «Helena Cortesina, cien años de la primera película dirigida por una mujer, por Lidia Caro» (en castellà). Valencia Plaza, 22-12-2022. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Un libro recoge la historia de Helena Cortesina, la valenciana pionera del cine» (en castellà). Culturplaza, 26-10-2023. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ Cordero, Elena. «Entre el clasicismo, el exotismo y la modernidad: Helena Cortesina en España.». A: Àngel Quintana, Jordi Pons. La dona visible. Presències de la feminitat en la pantalla. 1895-1920. (en castellà). 2020. Girona: Museu del Cinema de Girona, p. 245. ISBN 978-84-8496-277-9.
- ↑ Cordero, Elena. «Mujeres en la historia del cine español (2). Helena Cortesina: pionera en tiempos de cine mudo (I)» (en castellà). Centro Virtual Cervantes, 27-07-2018. [Consulta: 8 juliol 2021].
- ↑ «Helena Cortesina, ¿pionera del cine español?» (en castellà). La cantera de Babí. [Consulta: 10 febrer 2023].
- ↑ 6,0 6,1 Garsán, Carlos. «Helena Cortesina, la pionera del cine 100 años antes de Jaione Camborda» (en castellà). Culturplaza, 04-10-2023. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ «Activitats Paral·Leles». [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ «La filmoteca Valenciana recupera el nom d'Helena Cortesina, la primera directora de cine espanyola». À Punt, 08-03-2022.