Hiperpigmentació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaHiperpigmentació
Tipusproblema de salut, trastorn de la pigmentació i símptoma de la pell i del teixit tegumentari Modifica el valor a Wikidata
Especialitatdermatologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10L81.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9709.0 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB24638 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD017495 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0162834 Modifica el valor a Wikidata

La hiperpigmentació és l'enfosquiment d'una zona de la pell o les ungles causat per l'augment de la melanina.

Causes[modifica]

La hiperpigmentació pot ser causada per danys solars, inflamacions o altres lesions a la pell, incloses les relacionades amb l'acne vulgar.[1][2][3]:854  Les persones amb tons de pell més foscos són més propenses a la hiperpigmentació, especialment amb l'excés d'exposició al sol.[4]

Moltes formes d'hiperpigmentació són causades per una producció excessiva de melanina.[4] La hiperpigmentació pot ser difusa o focal, afectant zones com la cara i el dors de les mans. La melanina és produïda pels melanòcits a la capa inferior de l'epidermis. La melanina és una classe de pigments responsables de produir color al cos en llocs com els ulls, la pell, el pèl i el cabell. El procés de síntesi de melanina (melanogènesi) comença amb l'oxidació de l-tirosina a levodopa per l'enzim tirosina hidroxilasa, després a l-dopaquinona i dopacrom, que forma melanina.[5]

A mesura que el cos envelleix, la distribució dels melanòcits es fa menys difusa i la seva regulació menys controlada pel cos. La llum UV estimula l'activitat dels melanòcits, i quan la concentració de les cèl·lules és més gran, es produeix una hiperpigmentació. Una altra forma d'hiperpigmentació és la hiperpigmentació postinflamatòria. Són taques fosques i descolorides que apareixen a la pell després de l'acne que s'ha curat.[6]

Malalties i trastorns[modifica]

La hiperpigmentació s'associa amb una sèrie de malalties o afeccions, com ara les següents:

La hiperpigmentació de vegades pot ser induïda per procediments dermatològics làser.

Referències[modifica]

  1. «Hyperpigmentation». Dermatalogic Disease Database. American Osteopathic College of Dermatology. [Consulta: 8 març 2006].
  2. Rapini, Ronald P.. Dermatology: 2-Volume Set. St. Louis: Mosby, 2007. ISBN 978-1-4160-2999-1. 
  3. James, William; Berger, Timothy; Elston, Dirk (2005). Andrews' Diseases of the Skin: Clinical Dermatology. (10th ed.). Saunders. ISBN 0-7216-2921-0.
  4. 4,0 4,1 Chandra, M; Levitt, J; Pensabene, CA «Hydroquinone therapy for post-inflammatory hyperpigmentation secondary to acne: not just prescribable by dermatologists». Acta Dermato-Venerologica, vol. 92, 3, May 2012, pàg. 232–5. DOI: 10.2340/00015555-1225. PMID: 22002814.
  5. Kim, Ji Hye; Kang, Nam Joo «Potent whitening effects of rutin metabolites» (en llatí). Korean Journal of Food Preservation, vol. 22, 4, 14-07-2015, pàg. 607–612. DOI: 10.11002/kjfp.2015.22.4.607. ISSN: 2287-7428.
  6. Hyperpigmentation on Face (Acne Scars) Hyperpigmentation, Dark Spots, Acne Scars, Meladerm.
  7. «Melasma». American Academy of Dermatology, Inc..
  8. Kannan, R.; Ng, M. J. «Cutaneous lesions and vitamin B12 deficiency: An often-forgotten link, Rajendran Kannan, MB BS MD». Canadian Family Physician, vol. 54, 4, 2008, pàg. 529–532. PMC: 2294086. PMID: 18413300.
  9. Lawrence, Elizabeth & Al Aboud, Khalid M. (2022), Postinflammatory Hyperpigmentation, Treasure Island (FL): StatPearls Publishing, <http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK559150/>. Consulta: 27 març 2022