Hortera
El terme «hortera», en el seu significat i denominació original en la llengua castellana, fa referència al dependent o menestral que treballava al comerç de Madrid del segle xix i del primer terç del segle xx,[1] sovint representat pels seus contemporanis com a personatge pintoresc i castís.[2][3][4] L'hortera fou descrit amb precisió per escriptors realistes espanyols com Benito Pérez Galdós i Ramón Pérez de Ayala, o literats com Ramón Gómez de la Serna, i va aparèixer com a personatge coral freqüentment a la sarsuela.[5]
A partir de la dècada de 1970, el terme es va emprar amb to pejoratiu per designar l'individu que es vesteix de forma cridanera i sense gust, propera a l'estètica del moviment kitsch, d'origen alemany, i com a epítet despectiu per adjectivar allò vulgar, barroer o de mal gust.[5][6] Apareix reconegut així com a primera accepció al Diccionario de la lengua española, de la Reial Acadèmia Espanyola, i ha generat el substantiu horterada.[7] El terme no apareix al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.
Referències[modifica]
- ↑ Flores, Antonio. Biblioteca de Catalunya. Los españoles pintados por sí mismos: El Hortera. Madrid: Biblioteca Gaspar y Roig, 1843, p. 78-84 [Consulta: 9 agost 2016].
- ↑ «Hortera» (en español). DRAE. [Consulta: 9 agost 2016].
- ↑ Losada, N. R. «La paleta (I)». Semanario Pintoresco Español, X, 31, 03-08-1845. ISSN: 2171-0538.
- ↑ García Icazbalceta, Joaquín. «Vocabulario de mexicanismos» (en español). bib.cervantesvirtual.com (Obras digitalizadas en 2004, cedidas por El Colegio de México (Antigua Casa de España)), 1899. [Consulta: 9 agost 2016].
- ↑ 5,0 5,1 Busquet i Duran, Jordi. Lo sublime y lo vulgar: la "cultura de masas" o la pervivencia de un mito. Barcelona: Editorial UOC, 2008, p. 140, 149. ISBN 978-84-9788-750-2.
- ↑ cfr. Bouzada, Xan (1993). «El hortera, entre el estigma y la improbable distinción». Revista Internacional de Sociología (3): 59-81.
- ↑ «Horterada» (en español). DRAE. [Consulta: 9 agost 2016].