Hostatgeria
Una hostatgeria és un edifici hostaler relacionat amb les cases d'allotjament per pelegrins, o les habitacions destinades a les comunitats religioses per acollir hostes.[1] En l'actualitat poden denominar-se així diversos establiments gestionats per persones particulars, institucions o empreses.[2]
Es poden diferenciar diversos tipus d'establiments amb aquesta denominació com les hostatgeries reals,[3] les d'àmbit religiós,[4] les turístiques estatals,[5] les turístiques particulars i les hostatgeries de la mar o servei d' allotjament «per a marins que es troben en trànsit, tant en els ports com a bord de vaixells».[6]
Història[modifica]
A Europa, el model de l'hostatgeria apareix unit a la primitiva xarxa de serveis del Camí de Sant Jaume.[7] [8][9] Un dels exemples monumentals d'aquest capítol de la Història és Sant Marc, a Lleó, hospital per refugi dels pelegrins.[10] Amb el descobriment d'Amèrica, es crea a Sevilla el precedent de les actuals hostatgeries de la mar, amb la fundació al voltant de 1505 de l'Hospedería d'Índies a sud de la Casa Gran, dissenyada perquè s'allotjaren els frares que es trobaven a la ciutat esperant la sortida de la seva flota cap a Amèrica o Filipines, especialment actiu en els segles xvi i xvii[11]
Des de finals de segle xx l'esperit renovat i essencialment modificat de les hostatgeries s'ha anat incorporant al turisme, com una oferta més d'allotjament,[5] i cobrint gairebé tot l'espectre econòmic, des de la modesta hostatgeria rural, bé religiosa o seglar, fins a les trucades hostatgeries reals de la més alta categoria.[12] No sempre es tracta d'antigues hostatgeries en el seu origen, barrejant-els monestirs medievals, amb antics palaus, convents, casalots o altres edificis d'arquitectura tradicional o popular. Sí coincideixen gairebé totes les fonts en l'aplicada tasca de rehabilitació arquitectònica, com -per citar tres exemples gairebé a l'atzar- en els espais dedicats a hostatgeria de l'monestir de Rueda, a 70 quilòmetres de Saragossa, el monestir del Paular a la serra del Guadarrama, o el monestir de Tejeda, a la província de Conca.
En el segle xxi gairebé totes les institucions catòliques que tenen edifici exploten un model de turisme de descans, posant a disposició dels possibles hostes un tipus d'allotjament en convivència amb les comunitats religioses, tot i que apartats dels monjos i monges de clausura i sotmesos a una selecció prèvia. S'han ofert xifres d'establiments d'aquest sector treballant en l'oferta d'hostatgeria que sobrepassen el centenar de monestirs i convents dels més de 800 que hi ha actualment a Espanya.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Hostatgeria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «definiciones en el DLE». DLE. [Consulta: 23 octubre 2017].
- ↑ Marlasca, 2008, p. 74.
- ↑ 4,0 4,1 «Monasterios y conventos encuentran en sus hospederías una vía de subsistencia». La Vanguardia / Agencia EFE, 07-10-2013. [Consulta: 23 octubre 2017].
- ↑ 5,0 5,1 «Hospederías de España». spain.info. [Consulta: 23 octubre 2017].
- ↑ «Trabajadores: hospederías» (en castellà). Ministerio de empleo y seguridad social (España), 2006. [Consulta: 23 octubre 2017].
- ↑ Cavero, 2007, p. 213-236.
- ↑ «Raíz histórica de los Hospitaleros Voluntarios». caminosantiago.org. [Consulta: 23 octubre 2017].
- ↑ «El camino de Santiago desde Granada». Federación Andaluza de Amigos del Camino de Santiago. El Camino de Santiago por Andalucía. [Consulta: 23 octubre 2017].
- ↑ García de Cortázar, José Ángel García de Cortázar. Fundación Santa María La Real, Centro de Estudios del Románico. Monasterios y peregrinaciones en la España medieval (en castellà), 2004. ISBN 84-89483-94-9.
- ↑ Fernández Rojas, 2009, p. 58.
- ↑ Abujeta Martín, Antonia Esther. «La recuperación de edificios históricos para su uso turístico: Hospederías en el entorno del Tajo» (en italiano). Editora Regional de Extremadura, 2012. Arxivat de l'original el 24 d'octubre de 2017. [Consulta: 23 octubre 2017].
Bibliografia[modifica]
- Cavero Domínguez, Gregoria; Congreso de Estudios Medievales (10. 2005. León). De huéspedes y hospederías. Los modelos monásticos (El monacato en los reinos de León y Castilla: siglos VII-XIII) (en castellà), 2007, p. 213-236. ISBN 84-923109-6-0.
- Fernández Rojas, Matilde. Patrimonio artístico de los conventos masculinos desamortizados en Sevilla durante el siglo XIX. Trinitarios, franciscanos, mercedarios, cartujos, jerónimos, mínimos, clérigos menores, hermanos obregones y filipenses. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla, 1996. ISBN 978-84-7798-273-9.
- Marlasca, Olga. Universidad de Deusto. Los establecimientos de Hospedaje, 2008. ISBN 9788498306651.