Ictiosaure
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg) Ichthyosaurus acutirostris
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Cymbospondylus |
||||||||||||
Els ictiosaures (Ichthyosauria, rèptils peix) van ésser un grup de rèptils marins vivípars els quals sorgiren probablement a finals del període Permià i es van extingir a finals del Cretaci. Es caracteritzen per la seva forma de peix o dofí (aletes laterals, aleta dorsal, aleta caudal). Curiosament, com els dofins, parien el cadell ja viu.
Proporcionalment, són els animals amb els ulls més grans que han existit a la terra. L'ull era sostingut per una anella d'ossos única als rèptils.
La boca era allargada, com la d'un dofí, amb unes petites dents molt esmolades perfectament dissenyades per caçar cefalòpodes com ara els ammonits. Però, al contrari que els dofins, el seu òrgan propulssor (la cua) no era disposada horitzontalment per tal de crear el moviment batent la cua d'amunt a avall, sinó que era disposada com els peixos, verticalment, per tal de fer uns moviments molt més efectius, ràpids i precisos. Els músculs de la cua eren especialment potents per poder nedar.
Les potes davanteres es van transformar en aletes, el nombre de falanges va augmentar, però no eren pas allargades com les d'altres animals, eren com petites boles d'os. La seva funció no era pas la de la locomoció, sinó la de dirigir, com un timó.
Tenien un cervell molt desenvolupat i, com tots els rèptils, respiraven l'aire atmosfèric; així doncs havien de pujar a la superfície a respirar. Igual que en els cetacis d'avui en dia, una emersió massa ràpida podia provocar-los la síndrome de descompressió. Un estudi publicat l'any 2012 demostrà que més d'un 15% dels ictiosaures del Juràssic i el Cretaci havien patit aquesta síndrome, que paradoxalment era menys comuna entre els ictiosaures del Triàsic.[1]
El seu comportament era gregari, anaven en grups familiars.
El més gran de tots ells va ésser Shonisaurus mesurant més d'11 metres, el qual visqué al Triàsic.
La seva extinció es un tema de debat avui dia, ja que no se sap si es van extingir ara fa 70 milions d'anys degut a la deriva continental la qual va causar la regressió dels mars càlids i poc profunds o fa 65 milions d'anys a l'extinció K/T.
Encara avui dia no se sap ben bé quina és la seva relació amb d'altres rèptils ni els seus orígens, però el que és ben segur es que van dominar els mars des de fa uns 250 milions d'anys fins fa uns 70.
Taxonomia[modifica]
- Ordre ICHTHYOSAURIA
- Família Mixosauridae
- Subordre Merriamosauriformes
- Guanlingsaurus
- (sense categoria) Merriamosauria
- Família Shastasauridae
- Infraordre Euichthyosauria ("ictiosaures verdaders")
- Família Teretocnemidae
- Californosaurus
- (sense categoria) Parvipelvia
- Família Leptonectidae
- Infraordre Thunnosauria
- Família Stenopterygiidae
- Família Ichthyosauridae
- Família Ophthalmosauridae
Referències[modifica]
- ↑ «Triassic lark» (en anglès). The Economist, 26-05-2012. [Consulta: 27-05-2012].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ictiosaure |
