Ievgueni Ievguénievitx Lanseré

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIevgueni Ievguénievitx Lanseré

Retrat de Lanseré (1907), de Konstantín Sómov Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 agost 1875 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Pàvlovsk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 setembre 1946 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSocietat Imperial de Foment de les Arts (1892–1896)
Académie Colarossi
Académie Julian Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, il·lustrador, mosaïcista, escultor, catedràtic, escenògraf, artista gràfic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia Estatal de les Arts de Tbilisi Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
AlumnesApollon Kutateladze (en) Tradueix i Tamar Abakelia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaBenois family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsNikolai Lanseré Modifica el valor a Wikidata
ParesYevgeny Lansere Modifica el valor a Wikidata  i Ekaterina Benois (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ievgueni Ievguénievitx Lanseré (en rus, Евгений Евгеньевич Лансере), també conegut com a Eugene Lanceray (Pàvlovsk, 23 d'agost de 1875 - Moscou, 13 de setembre de 1946) va ser un artista gràfic, pintor, escultor, mosaïcista i il·lustrador rus associat estilísticament amb el moviment Mir iskusstva.[1]

Primers anys i educació[modifica]

Lanseré va néixer a Pàvlovsk, als afores de Sant Petersburg.[2] Venia d'una important família artística russa.[3] El seu pare, Ievgueni Aleksàndrovitx Lanseré, va ser escultor.[3] El seu avi Nikolai Benois i el seu oncle Leonti Benois eren cèlebres arquitectes. Un altre oncle, Aleksandr Benois, va ser un respectat artista, crític d'art, historiador i preservacionista.[3] El seu besavi va el compositor rus nascut a Venècia Catterino Cavos. Els germans de Lanseré també eren hereus d'aquesta tradició artística. La seva germana, Zinaïda Serebriakova, va ser pintora, mentre que el seu germà Nikolai va ser arquitecte.[3] La seva cosina, Nadejda Benois, va ser la mare de Peter Ustinov.

Lanseré va rebre les seves primeres classes a l'escola de dibuix de la Societat Imperial de Foment de les Arts de Sant Petersburg des 1892 a 1896 amb Jan Ciągliński i Ernst Friedrich von Liphart.[2][4] Després va viatjar a París, on va continuar els seus estudis a l'Académie Colarossi i a l'Académie Julian entre 1896 i 1899.[2]

Abans de la revolució[modifica]

Després de tornar a Rússia, Lanseré es va unir al moviment Mir iskusstva, inspirat en una revista artística homònima fundada el 1899 a Sant Petersburg.[5] Altres membres destacats de Mir iskusstva van ser l'oncle de Lanseré Aleksandr Benois, Konstantín Sómov, Valter Nuvel, Léon Bakst i Dmitri Filossófov.[1]

Com altres membres de Mir iskusstva, estava fascinat amb la "pols escumosa" del Rococó, i amb freqüència es va inspirar en la història i l'art russos del segle xviii.[6][7]

Després de la revolució[modifica]

Lanseré va ser l'únic membre destacat de Mir iskusstva que va romandre a Rússia després de la Revolució de 1917. Fins i tot la seva germana no se sentia còmoda en l'ambient revolucionari i el 1924 va marxar a París.[3]

Lanseré va deixar Sant Petersburg el 1917, i va passar tres anys vivint al Daguestan, on es va enamorar de temes orientals.[2] El seu interès va augmentar durant els viatges efectuats a principis de 1920 al Japó i Ankara.[2] El 1920 es va traslladar a Tbilissi.[2] Durant la seva estada a Geòrgia, va ensenyar a l'Acadèmia Estatal de les Arts de Tbilisi (1922-1934) i va il·lustrar les novel·les caucàsiques de Leo Tolstoi.[2]

Lanseré va deixar Geòrgia el 1934 i es va establir a Moscou, on va participar en la decoració de l'estació de tren de Kazan i l'Hotel Moskvà.[8] Durant aquest mateix període, Lanseré també va treballar com a escenògraf.[9] Tres anys abans de la seva mort, va ser guardonat amb el Premi Stalin. Va morir a Moscou als 71 anys.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Scholl, Tim.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Bown, Matthew Cullerne.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Chilvers, Ian.
  4. Leek, Peter. Russian painting. Nova York: Parkstone International, 2005, p. 257. ISBN 1780429754. 
  5. Scholl, Tim.
  6. Catriona Kelly, David Shepherd.
  7. Pushkarev, Sergei.
  8. Bown, Matthew Cullerne.
  9. Atkinson, W. Patrick.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ievgueni Ievguénievitx Lanseré