Ignasi Salvat i Ferrer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r maig 1931  Barcelona |
| Mort | 24 juny 2011 (80 anys) Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós, activista social |
| Membre de | |
Ignasi Salvat i Ferrer (Barcelona, 1 de maig de 1931 - Sant Cugat del Vallès, 24 de juny de 2011) fou un eclesiàstic, provincial dels jesuïtes de Catalunya i president de la Conferència de provincials d'Europa. Professor de Moral i Dret Canònic i membre del Tribunal Eclesiàstic, va ser fundador del centre d'estudis Cristianisme i Justícia. També va ser vicepresident de la fundació ESADE, membre de l'Institut Borja de Bioètica i de la Universitat Internacional per la Pau.[1][2][3]
Va estudiar el batxillerat amb els jesuïtes de Sarrià. El 1948 va iniciar els estudis de Química a l'Institut Químic de Sarrià, però poc després va decidir entrar al noviciat de la Companyia de Jesús a Veruela. L'octubre de 1950, va començar els seus estudis de filosofia i teologia. L'any 1963 va rebre l'ordenació sacerdotal a Sant Cugat del Vallès, mentre acababa la Teologia. El 1965, com a jesuïta, va anar a Roma per doctorar-se en Dret Canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana i el 1969 va tornar a Catalunya on va començar a exercir com a professor de Moral i Dret Canònic. Durant la dictadura franquista va estar compromès amb la causa obrera, especialment des de la parròquia de Terrassa. Entre 1978 i 1984 va ocupar el càrrec de superior provincial de la Companyia de Jesús, amb el jesuïta basc Pedro Arrupe com a referent. D'aquí el seu compromís en "defensa de la fe i promoció de la justícia", com llavor d'una teologia que en molts països es coneix com "d'alliberament". Seguint aquesta línia, Salvat va impulsar el 1981 el centre Cristianisme i Justícia, amb l'objectiu de "reflexionar sobre la fe cristiana des de la pràctica de la justícia". Va presidir durant quinze anys la Fundació Lluís Espinal, impartint seminaris i cursos, a més de cinefòrums sobre pel·lícules de contingut social, on combinava el seu compromís per la justícia amb una de les seves passions: el cinema. Va publicar nombrosos llibres, com «Servir en missió universal» (2002) i «La cultura del diàleg, un repte per al món d'avui» (2002), «Els mitjans de comunicació social, un repte humanitzador» (2001) i «Fent camí amb les parelles» (1991).[1][2][4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Mor el jesuïta Ignasi Salvat, exprovincial i fundador de Cristianisme i Justícia». Catalunya Religió, 24-06-2011 [Consulta: 31 gener 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Ignasi Salvat i Ferrer, jesuita defensor de la justicia social» (en castellà). El País, 25-06-2011 [Consulta: 31 gener 2017].
- ↑ «Mor Ignasi Salvat, exprovincial dels jesuïtes a Catalunya». El Periódico, 24-06-2011 [Consulta: 31 gener 2017].
- ↑ «Mor als 80 anys Ignasi Salvat, el màxim responsable de Jesuïtes de Catalunya als anys 80». ccma.cat, 25-06-2011. [Consulta: 31 gener 2017].
Enllaços externs[modifica]
- In memoriam Dr. Ignasi Salvat i Ferrer per Gaspar Mora i Oriol Tuñí (pàg.378-380)