Insubmissió lingüística
La insubmissió lingüística és una forma d'activisme basada en la desobediència en situacions de dominació o de subordinació lingüístiques, amb l'objectiu de fer respectar els propis drets lingüístics. La insubmissió lingüística sol tenir lloc en contextos de contacte entre llengües, i especialment en casos de diglòssia, en les quals el fet de parlar una llengua pot ser presentat com un acte de mala educació, de falta de respecte o de mala fe.
Entre els antecedents més coneguts, hi ha actors com la Crida a la Solidaritat als anys 80[1] o les reivindicacions de grups polítics[2][3][4] i sindicals.[5] Un dels antecedents històrics més coneguts és el de la detenció i vexació d'Antoni Gaudí l'11 de setembre de 1924 per parlar en català amb la policia.[6] La Plataforma per la llengua —que elabora anualment un informe de discriminacions per raó de llengua als Països Catalans—[7] ha propugnat històricament estratègies individuals d'insubmissió lingüística.[8] El concepte va ser divulgat per Francesc Ferrer i Gironès en un assaig del 1990 anomenat La insubmissió lingüística i en articles de premsa.[9]
En el context sard, la insubmissió lingüística (insubordinatzione linguìstica) ha estat proposada per exponents de l'activisme lingüístic[10] i de l'independentisme (Atzori 2019).
En el context del postcolonialisme africà, la decisió de l'escriptor i activista kikuiu Ngũgĩ wa Thiong'o d'abandonar l'anglès com a llengua de creació representa un cas d'insubmissió lingüística sostingut en el temps, especialment pel fet que va ser presa en un context de repressió i empresonament.[11]
La diputada kurda Leyla Zana va ser condemnada a quinze anys de presó després del seu discurs de jurament de càrrec al parlament turc, al qual va afegir una frase en llengua kurda, prohibida a Turquia fins al 1991.[12]
Referències[modifica]
- ↑ «Insubmissió lingüística», 26-12-2010. Arxivat de l'original el 2021-01-11. [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ «ERC opta per la insubmissió lingüística i usarà el català al Congrés». Diari de Girona, 2012. [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ «Insubmissió lingüística: “Pel català als ajuntaments, plantem cara”». [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ Llibertat.cat. «Aquest dilluns, protestes en defensa de l'escola en català». [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ Upf, Intersindical-csc Secció Sindical. «INTERSINDICAL-CSC A LA UPF: EN DEFENSA DEL CATALÀ: INSUBMISSIÓ», dijous, 13 desembre 2012. [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ NacióDigital. «La conversa amb la policia: Gaudí, detingut per parlar en català, avui fa 93 anys | NacióDigital». [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ «Queixes i denúncies». [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ «Què puc fer?». Plataforma per la Llengua. [Consulta: 2021].
- ↑ «Insubmissió lingüística». El Punt, 2003. [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ «Translimen - Trasmissione a cura dell'associazione radicale esperanto E.R.A.» (en italià), 17-04-2016. [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ «‘Mestissa’ i altres testimonis d’ètnies supervivents» (en catalan). [Consulta: 9 gener 2021]. «“Aquest llibre, Descolonitzar la ment, és el meu comiat a l’anglès com a vehicle de cap de les meves obres. D’ara endavant, escriuré sempre en kikuiu i suahili."»
- ↑ «Leyla Zana (1991) A Kurdish Woman in the Turkish Parliament - YouTube». [Consulta: 9 gener 2021].
Bibliografia[modifica]
- ATZORI, Salvatore. Doddore Meloni - un uomo, due lingue: l'italiano forense e il sardo campidanese nelle udienze del Tribunale = una personi, duas lìnguas: s'italianu giuditziàriu e su sardu campidanesu in is audièntzias de su Tribunali (en italià, sard). Sàsser: EDeS - Editrice democratica sarda, 2019. ISBN 978-88-6025-487-0. OCLC 1152360151.