Isobutilè
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 56,063 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₄H₈ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Moment dipolar elèctric | 0,503 D |
| Punt de fusió | −140,4 °C |
| Punt d'ebullició | −6,95 °C (a 101,325 kPa) |
| Moment dipolar elèctric | 0,503 D |
| Perill | |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| Identificador Kemler | 23 |
Isobutil, isobutè o isobuté[a] (també metilpropè) és un hidrocarbur d'importància industrial significativa. És un alquè de quatre carbonis (olefina), un dels quatre isòmers del butilè. A temperatura estàndard és un gas incolor i inflamable.
Usos[modifica]
L'isobutilè es fa servir com intermedi en la producció de nombrosos productes. Es fa reaccionar amb metanol i etanol en la fabricació d'oxigenats de la gasolin metil tert-butil èter (MTBE) i etil tert-butil èter (ETBE), respectivament. L'alquilació amb butà produeix isooctà, un altre additiu del combustible. també s'usa per produir metacroleïna.
Fabricació[modifica]
L'isobutilè es pot aïllar en la refineria per reacció amb àcid sulfúric, però el mètode industrial més comú és per deshidrogenació catalítica d'isobutà.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Olah, George A.; Molnár, Árpád. Hydrocarbon Chemistry. Wiley-Interscience. ISBN 978-0471417828.
Enllaços externs[modifica]
- ICSC|1027
- SIDS|id=115117|name=Isobutylene
Notes[modifica]
- ↑ Isobuté segons la pronúncia occidental i la normativa valenciana, i isobutè segons la pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu el Llibre d'estil.