János Steinmetz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 octubre 1947  Budapest (Hongria) |
| Mort | 9 maig 2007 (59 anys) Budapest (Hongria) |
| Dades personals | |
| Alçada | 190 cm |
| Activitat | |
| Ocupació | jugador de waterpolo, entrenador |
| Esport | waterpolo |
| Participà en | |
| 1968 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 |
| Família | |
| Cònjuge | Mária Varga (en)  |
| Fills | Barnabás Steinmetz (en) , Ádám Steinmetz (en) |
 | |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Competint per  Hongria
| |||
| Waterpolo | |||
Jocs Olímpics 
| |||
| Bronze | Ciutat de Mèxic 1968 | Waterpolo masculí | |
| Campionat d'Europa de waterpolo | |||
| Or | Jönköping 1977 | Waterpolo masculí | |
| Plata | Barcelona 1970 | Waterpolo masculí | |
János Steinmetz (Budapest, 15 d'octubre de 1947 - Budapest, 9 de maig de 2007)[1] fou un waterpolista hongarès que va competir durant les dècades de 1960 i 1970. Era el pare dels també waterpolistes Barnabás Steinmetz i Ádám Steinmetz.[2]
El 1968 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Ciutat de Mèxic, on guanyà la medalla de bronze en la competició del waterpolo.[2][3] En el seu palmarès també destaquen dues medalles al Campionat d'Europa de waterpolo, de plata el 1970 i d'or el 1977.[2]
A nivell de clubs jugà al Vasas fins al 1961, el Ferencváros, amb qui guanyà la lliga hongaresa de 1965 i la Recopa d'Europa de 1975, 1978 i 1980 i la Supercopa de 1978. El 1981 va passar a l'OSC Budapest.[4]
Com a entrenador, entre 1984 i 1987, va treballar amb les seleccions juvenils hongareses. Entre el 1987 i 1989 fou l'entrenador ajudant de la selecció masculina hongaresa.[4]
Referències[modifica]
- ↑ János Steinmetz's obituary Arxivat 2014-04-16 a Wayback Machine. (hongarès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Olympedia – János Steinmetz». [Consulta: 11 desembre 2023].
- ↑ Pyramid, A. W. E. «Magyar Olimpiai Bizottság» (en hongarès). [Consulta: 11 desembre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Kozák, Péter. Ki kicsoda a magyar sportéletben: sportolók, edzők, sportvezetők, sportújságírók, sportorvosok, sportszakemberek (en hongarès). Szekszard: Babits, 1994, p. 78. ISBN 978-963-495-007-3.