Shuar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jíbaro)
Infotaula de llenguaShuar
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius35.000 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deProvíncia de Morona-Santiago Modifica el valor a Wikidata
EstatEquador Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües jívaro-capahuanes
llengües jívaro Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3jiv Modifica el valor a Wikidata
Glottologshua1257 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuejiv Modifica el valor a Wikidata
UNESCO759 Modifica el valor a Wikidata
IETFjiv Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages4329 Modifica el valor a Wikidata

El shuar o shuar-chicham és un idioma parlat a l'Equador. Es parla en la zona sud-oriental de l'Equador, on s'assenten comunitats indígenes shuars i està molt pròximament emparentat amb el huambisa del Perú. Encara que el grup ètnic shuar supera els 80 mil membres, només uns 35 mil continuen usant la llengua i és a l'Equador on habita la gran majoria dels shuars.[1]

Aspectes històrics, socials i culturals[modifica]

Etimologia de l'autoglotònim[modifica]

Shuar significa en llengua shuar 'ésser humà'. En l'actualitat aquest denominatiu és molt més acceptat per a referir-se al grup ètnic i a la llengua que la mateixa parla, en contraposició al terme castellà jívaro, considerat pejoratiu per ells. Cal assenyalar que tant shuar com a jívaro procedeixen del proto-jívaro *šiwar(a) 'ésser humà'.

El terme chicham significa 'parla, llengua' (és la nominalització del verb chicha- 'parlar') pel que shuar-chicham es remuntaria fins al proto-jívaro *šiwar(a) čičam(a) 'llengua dels homes'.

Història recent[modifica]

La contribució lingüística del shuar al castellà no va servir en molt a les comunitats Shuar per a conservar la seva llengua, fins a la creació de la Federación de Centros Shuar del Ecuador, primera organització d'aquesta classe a Amèrica Llatina.

A partir d'això es va aconseguir obtenir el molt útil Sistema d'Educació Radiofònica Bilingüe Intercultural Shuar (SERBISH), que va iniciar des de 1968 i més tard va servir com a eix per al desenvolupament de les escoles bilingües, que recentment han estat creades.[2] El propòsit principal de l'educació bilingüe i intercultural, va ser ensenyar als Shuar espanyol per a això ells puguin demandar igual tracte com a ciutadans equatorians i permetre al seu idioma ser una llengua moderna i vibrant. Veient al futur els Shuar, confiant en la seva fortalesa organitzacional s'han proposat projectes molt ambiciosos com la creació d'un canal de televisió educacional, per a això ells estan buscant assistència i finançament tècnics a l'estranger.

Malgrat tot això, només un terç de la població equatoriana parla una o diverses llengües natives, els Shuar van haver d'esperar fins a la nova constitució de 1998 per al reconeixement formal al fet que la seva llengua sigui usada oficialment.

Distribució[modifica]

L'idioma shuar es parla des del centre fins al sud de la regió amazònica en l'Equador, específicament a les províncies de Pastaza, Morona Santiago i província de Zamora-Chinchipe.

Descripció lingüística[modifica]

Fonologia[modifica]

L'inventari fonològic establert per Turner (1958) és relativament simple:

Labial Alveolar Palatal Vetllar Glotal
Oclusivess p t k
Africades c č
Fricatives s š h
Aproximants w r y
Nasal m n ŋ

L'inventari vocàlic també és relativament simple:

orals nasals
anterior central posterior anterior central posterior
tancades i ɨ u ĩ ɨ̃ ũ
Obertes a ã

Algunes fonts afegeixen una vocal [e] però aquesta és un al·lòfon de /a/ en un entorn palatal, altres fonts usen la representa gràficament <e> per al fonema /ɨ/.

Morfologia[modifica]

El shuar és una llengua aglutinant que usa gairebé exclusivament la sufixació tant per la derivació de paraules com per la flexió gramatical (només s'ha descrit un prefix que serveix per a formar el causatiu d'alguns verbs).

La morfologia nominal és relativament simple ja que bàsicament consisteix en arrels desnundas amb algun element díctic clitizado, però no apareixen distincions de gènere o número en el nom o els adjectius (quan una forma lèxica és objecte verbal es marca amb l'afix -n). En canvi la morfologia verbal és notòriament complexa. Una forma verbal pot marcar aspecte, temps-mode, agent, pacient, negació i evidencialitat. Una formal verbal personal en shuar sol consistir en una llarga cadena de sufixos de la següent forma:

Arrel Relació
pronominal
Nomina-
litzador
Aspecte Negació Temps-
Mode
Persona
1
Persona
2
Evidencial
V -ram/-rma/-tma
-karta/-kartu
-tu/-ru
-Ø/-i
-k
-ki
-r
-s
-č(a)
-ma
-mia
-tat/-tta
-ha
-h
-me
-u

-ha
-h
-me
-u
-i
-api
-k
-(a)š
-tniu
-a
-it

El següent cuador mostra la conjugació del verb 'ser, estar' en el present:

Penke chicham
wi yaitjai 'estic, sóc'
ametme 'estàs, ets'
ni yaiti 'està, és'

Sintaxi[modifica]

Respecte a l'ordre bàsic el shuar és una llengua molt consistentment SOV:

ni páŋgi uncúri éyncu amúk-dt.
3a.SG serp molta gent matar-PF
'La serp va matar a molta gent'.

Vocabulari[modifica]

Des de l'última colonització realitzada pels migrants mestissos i blancs a la Amazonía Equatoriana, la llengua shuar ha servit com a base per als moltíssims topònims i noms de plantes que ara existeixen a les províncies de Pastaza, Morona Santiago i Zamora Chinchipe.

Referència[modifica]

  1. Error en el títol o la url.Unrepresented Nations and People Organization (UNPO). «».[1]
  2. Grenoble, Lenore A. Saving Languages: An introduction to language revitilization. Nova York: Cambridge University Press, 2006, p. 78–83. ISBN 978-0-521-81621-2. 

Bibliografia[modifica]

  • Adelaar, Willem F.H. with Pieter C. Muysken. (2004) The languages of the Andes (especialmente la sección 4.4 "The Jivaroan languages", pp. 432-437). Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-36275-7.
  • Turner, Glen D. (1958): "Alternative phonemicizing in Jivaro", en International Journal of American Linguistics 24, 2, pp. 87–94.