Jaciment arqueològic de la Rodona
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Castellfollit de la Roca (Garrotxa)  | |||
| ||||
| Història | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic | |||
| Període | paleolític | |||
| Excavacions | 1992 i 1992: excavacions d'urgència. 1993: excavació programada | |||
| Arqueòleg | Ramon Campderich, Antoni Palomo, Joaquim Mateu, Maria Saña i Montserrat Bruch | |||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Servei d'Arqueologia i Museu Comarcal de la Garrotxa. | |||
La Rodona és un jaciment arqueològic que està situat al municipi d'Olot, a la Garrotxa. Es tracta d'un lloc d'habitació sense estructures que correspon al Paleolític Superior.
Descobriment i historiografia[modifica]
El jaciment va ser descobert per Ramon Campderich, un erudit local que va dipositar uns materials lítics al Museu Comarcal de la Garrotxa. A partir l'any 1991 es van realitzar diverses excavacions d'urgència a càrrec de M. Buch, J. Mateu, A. Palomo i M. Saña. Aquest mateix equip va documentar un nivell arqueològic am material lític a uns 10-15 cm. del fons.
Troballes[modifica]
L'ocupació correspon a un únic nivell crono-cultural, amb diverses ocupacions breus i successives durant un curt espai de temps. Les restes arqueològiques apareixien en un nivell de potència reduïda, format per llims i argiles.
El material arqueològic és únicament indústria lítica i malauradament no s'han conservat restes faunístiques. Fins al moment s'han recuperat un total de 2.884 restes lítiques, de les quals un 75% estan tallades en quars, un 19% en sílex i un 5% en altres roques. L'anàlisi de les matèries primeres ha permès localitzar les fonts d'aprovisionament del quars, que es devien trobar a la riera de Riudaura, a un quilòmetre de la Rodona.[1]
Entre els productes de talla retocats hi ha una presència majoritària dels simples, seguida pels burins i els abruptes. El grup tipològic més representat és el de les rascadores, seguit pel dels denticulats, el dels burins, i després el dels raspadors i les làmines amb dors. Cronoculturalment, a partir de les dades que hi ha en aquests moments, l'ocupació de la Rodona es podria situar en el Paleolític Superior Antic.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
ALCALDE, G [et al.]. "La rodona. Campanya d'urgència". A: Primeres Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Sant Feliu de Guíxols, 1991.
ALCALDE, G. [et al.]. "La intervenció arqueològica d'urgència en el jaciment a l'aire lliure de la Rodona (Olot- Garrotxa)". Tribuna d'Arqueologia 1992-1993. p.25-30. Editat per la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
ALCALDE, G. [et al.]. La Rodona, un assentament de grups caçadors-recol·lectors en el pla d'Olot (La Garrotxa). Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa, 1999. (Publicacions Eventuals d'Arqueologia de la Garrotxa; 6).
ALCALDE, G; BURJACHS, R. "Els primers mil·lennis". A: Quaderns d'Història d'Olot. Olot: Ajuntament d'Olot i Diputació de Girona, 1992. 2.
BUCH, M [et al.]. "Excavacions arqueològiques a la Ronda (Olot)". Vitrina. 6, p.7.
Memòries i informes / Mateu Gasquet, J.; Palomo Pérez, A.; Buch i Llorach, M. (1991): Jaciment mesolític de la Rodona- Olot (La Garrotxa-Girona). Mem. Núm.: 429
Referències[modifica]
- ↑ Alcalde, Gabriel «La Rodona, un assentament de grups caçadors-recol·lectors en el pla d'Olot». Museu Comarcal de la Garrotxa. Publicacions Eventuals d'Arqueologia de la Garrotxa, 1999.