Jaime Sunyé Neto
 Jaime Sunyé Neto, a Salònica, el 1984 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 maig 1957  (66 anys)Curitiba (Brasil) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Brasil |
| Activitat | |
| Ocupació | Jugador d'escacs |
| Nacionalitat esportiva | Brasil |
| Esport | escacs |
| Títol d'escaquista | Gran Mestre (1986) 6 cops Campió del Brasil |
| Punts Elo (màx.) | 2.558 (gener 2001) |
| Identificador FIDE | 2100037 |
| Participà en | |
| 2008 | Olimpíada d'escacs de 2008 |
| 2006 | Olimpíada d'escacs de 2006 |
| 1998 | Olimpíada d'escacs de 1998 |
| 1994 | Olimpíada d'escacs de 1994 |
| 1992 | Olimpíada d'escacs de 1992 |
| 1990 | Olimpíada d'escacs de 1990 |
| 1986 | Olimpíada d'escacs de 1986 |
| 1984 | Olimpíada d'escacs de 1984 |
| 1982 | Olimpíada d'escacs de 1982 |
| 1980 | Olimpíada d'escacs de 1980 |
| Altres | |
| Títol | Gran Mestre (1986) 6 cops Campió del Brasil |
Jaime Sunyé Neto (Curitiba, 2 de maig de 1957), és un jugador d'escacs brasiler, descendent de catalans, que obtingué el títol de Mestre Internacional el 1980, i el de Gran Mestre el 1986. Sunyé, que és enginyer civil, té un extens currículum tant com a professional dels escacs com a dirigent i organitzador en l'àmbit escaquístic.
Resultats destacats en competició[modifica]
En Sunyé ha estat Campió del Brasil set cops, in 1976, 1977, 1979, 1980, 1981, 1982 i 1983 (ex aequo).[1]
Va participar en el seu primer Interzonal el 1979, on hi acabà cinquè. Empatà al segon lloc a l'Havana 1985, fou primer a Zenica 1986 i va guanyar el Torneig Zonal de Sud-amèrica el 1989.
Entre 1978 i 1986 fou un puntal de l'equip del Brasil a les Olimpíades d'escacs, i va assolir una medalla d'or individual a l'Olimpíada d'escacs de 1992 a Manila (fou el primer cop que un brasiler obtenia una medalla en una olimpíada d'escacs).[1]
Activitats organitzatives i polítiques[modifica]
Sunyé fou president de la Federació d'escacs del Brasil entre 1988 i 1992. Va ser també president del Consell de Jugadors de la Federació Internacional d'Escacs (FIDE) des de 1988 a 1994 i després President Continental per a les Amèriques i Vicepresident de la FIDE des de 1994 a 1998.
El 1996, va presentar-se a les eleccions a la Presidència de la FIDE, encapçalant un important equip de col·laboradors, que va aconseguir el suport de la pràctica totalitat de països europeus.
Malgrat això, el congrés de la FIDE i el procés de les eleccions en general van tenir lloc sota circumstàncies molt sospitoses, inclòs el fet que un empleat de la FIDE, Ignatius Leong, de Singapur, que ostentava una sèrie de poders, es va sentir amenaçat i va arribar a demanar la protecció de l'Ambaixada dels Estats Units. Leong va delegar els seus poders, sota evident pressió, a favor de l'actual president, Kirsan Iliumjínov, qui a més va distribuir regals als delegats i, en general, va exercir una gran influència i pressió sobre els delegats, especialment de les federacions d'Amèrica Llatina i Àfrica.
Iliumjínov va oferir a membres de l'equip de Sunyé d'unir-se a la seva candidatura, una oferta que va ser acceptada per Steven Doyle (EUA), Andrei Makarov (Rússia) i Noureddine Tabbane (Tunísia).[2] Quan finalment es va fer el recompte de vots, en Sunyé va perdre per 87 vots contra 44.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Nota biogràfica de Jaime Sunyé» (en castellà). Lloc web de la Federació d'Escacs del Paraguai. Arxivat de l'original el 2009-01-06. [Consulta: 4 maig 2011].
- ↑ Sloan, Sam. «Enllaços relacionats amb l'afer de les eleccions a la Presidència de la FIDE de 1996» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2011].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaime Sunyé Neto |
- Jaime Sunyé Neto al web de la FIDE (en anglès)
- Jaime Sunyé Neto a ChessGames.com (anglès)
- «Report by Egon Ditt on the meeting in Yerevan» (en anglès). Federació d'escacs dels Estats Units. [Consulta: 5 maig 2011].[Enllaç no actiu]
- «Report by Carol Jarecki on the meeting in Yerevan» (en anglès). Federació d'escacs dels Estats Units. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 5 maig 2011].