Jaume Amat de Palou i Pont
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 juliol 1753  Sabadell (Vallès Occidental) |
| Mort | 1819 (65/66 anys) Sevilla (Espanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | comerciant, empresari, pintor, economista |
| Família | |
| Pares | Joan Amat i Salvany i Teresa Pont i Augirot |
| Germans | Fèlix Amat de Palou i Pont |
Jaume Amat de Palou i Pont (Sabadell 1753 - Sevilla 1819) fou un mercader, economista i pintor català. Era germà de Fèlix Amat de Palou i Pont, i oncle de Fèlix Torres i Amat de Palou.[1]
Jaume Amat era un comerciant preocupat per millorar la productivitat de la manufactura tèxtil, i de fet a Barcelona era un dels socis d'una fàbrica d'indianes.[1] En el camp de l'economia va nodrir de material el seu germà Fèlix Amat i també Francisco de Zamora per llurs estudis en aquest camp. El 1789 va publicar el primer text on es defensaven mesures proteccionistes per potenciar la indústria local, postura que l'enfrontava amb Francisco Cabarrús.[1] El 1793 va marxar de Catalunya ofegat pels deutes i va ingressar al funcionariat reial. Durant el regnat de Josep I fou nomenat superintendent del govern a Segòvia, localitat on va coincidir amb el també català Ali Bei.[1] Posteriorment fou apartat de les institucions de govern acusat d'afrancesat.[1]
Pel que fa a les seves primeres experiències artístiques consistiren a copiar els quadres del palau reial de la Granja.[1]