Jaume Roures i Llop
| Jaume Roures | |
|---|---|
Jaume Roures recollint un premi |
|
| Naixement | Jaume Roures i Llop 1950 Barcelona, Barcelonès |
| Nacionalitat | |
| Ocupació | Productor de cinema |
| Conegut per | Fundador de Mediapro |
Jaume Roures i Llop (Barcelona, 1950) és un productor de cinema, fundador i director general del grup Mediapro, del qual és propietari al 33%, i que controla, entre d'altres mitjans de comunicació, el diari Público i el canal de televisió laSexta. Té tres fills.
Taula de continguts |
[modifica] Trajectòria professional
Roures va deixar els estudis als dotze anys, per entrar a treballar en una linotipia, i posteriorment en una editorial.[1] Des de 1984 va participar en la creació i desenvolupament de TVC, on va ser responsable durant vuit anys del departament de Notícies i Produccions Esportives. També va ser el responsable d'Operacions Especials de la FORTA i cap del Departament de Televisió a Dorna, empresa organitzadora del Campionat del Món de Motociclisme.
Des del maig del 1994, és el director general de Mediapro, empresa que va fundar amb dos socis i sense pràcticament capital social.[1] Va començar a obtenir rellevància en l'àmbit de la comunicació quan va crear el diari Público i va obtenir la concessió de la darrera llicència de televisió analògica en obert que es va concedir (La Sexta), de banda del govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
Va lluitar contra el potent grup Prisa (El País, Canal +, Cadena Ser) per obtenir els drets de retransmissió dels partits de futbol a Espanya,[2] i va arrabassar a Telecinco els drets de retransmissió de la Fórmula 1.[1]
Amb Gol Televisión, va continuar amb la lluita contra Prisa i Sogecable, que fins llavors monopolitzaven el futbol de pagament a la televisió.[3][4] També ha promocionat les retransmissions de futbol en cinemes,[1][5] amb la idea que els espectadors puguin veure els partits en pantalles de cinema, i pagant el mateix preu que pagarien per veure una pel·lícula.[6]
Com a productor, ha participat en la producció executiva de la pel·lícula Los Lunes al Sol, del documental d'Oliver Stone Comandante, i del film Salvador, entre d'altres títols.[2]
[modifica] Ideologia
Jaume Roures es d'esquerres i catalanista des de petit, va militar a la trotskista Lliga Comunista Revolucionària i a la IV Internacional.[2]
Va ser empresonat en diverses ocasions durant el franquisme.[2] El 1983 va ser detingut com a presumpte col·laborador del “Comando Barcelona” d'ETA, acusació de la qual es va defensar acusant la policia de tortures.[1]
Actualment es defineix a si mateix com a comunista i afirma que no hi ha cap problema ètic a ser un comunista milionari.
Defensa el dret a la independència de Catalunya, i està a favor de la celebració d'un referèndum sobre la independència de Catalunya, tot i que reconeix que probablement votaria a favor que Catalunya romangués dins d'Espanya.[2]
[modifica] Filmografia
Com a productor
- Midnight in Paris (2011)
- Coneixeràs l'home dels teus somnis (2010)
- Mapa dels sons de Tòquio (2009)
- Vicky Cristina Barcelona (2008)
- Llach, la revolta permanent (2006)
- Va a ser que nadie es perfecto (2006)
- Salvador (Puig Antich) (2006)
- Amor en defensa propia (2006)
- Volando Voy (2006)
- Princesas (2005)
- Comandante (2003)
- Los lunes al sol (2002)
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Prisa siempre me ha parecido una secta maoísta que sigue al jefe hasta la muerte» (en castellà). El Mundo, 29 de març de 2009. [Consulta: 10 març 2011].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Ciudadano Jaume Roures» (en castellà). vertele.com, 30/01/2009. [Consulta: 10 març 2011].
- ↑ «'El análisis: ¿Es Roures el nuevo Polanco?» (en castellà). eleconomista.es, 14 d'agost de 2009. [Consulta: 10 març 2011].
- ↑ «Gol TV sustituye a Hogar 10 en la TDT» (en castellà). elcorreo.com, 14 d'agost de 2009. [Consulta: 10 març 2011].
- ↑ «Jaume Roures se encomienda a Dios en el lanzamiento de GolTV» (en castellà). telecinco.es, 17 de setembre de 2009. [Consulta: 10 març 2011].
- ↑ «Roures: "El miércoles sabremos si se ve el Getafe-Barça"» (en castellà). Sport, 7 de setembre de 2009. [Consulta: 10 març 2011].