Jaume Ruiz de Castellblanch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJaume Ruiz de Castellblanch
Biografia
Naixement1595 Modifica el valor a Wikidata
Torre Baixa Modifica el valor a Wikidata
Mort1672 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbandoler Modifica el valor a Wikidata

Jaume Ruiz de Castellblach (Torre Baixa, 1595 - Madrid, 1672) va ser un acreditat bandoler que va actuar a la comarca valenciana del Racó d'Ademús i terres del voltant a mitjan segle xvii. Va ser senyor de la Torrebaixa, població situada al Racó d'Ademús, País Valencià.

Biografia[modifica]

En Jaume Ruiz de Castellblanch va ser el primogènit d'en Didac Ruiz de Castellblanch i de la María Anna de Cabestany i Caballería, Senyors de la Torrebaixa. El testament d'en Didac va ser obert el 14 de maig de 1643, declarant legítim hereu del senyoriu a en Jaume Ruiz de Castellblanch. Des de llavors, la seva carrera delictiva ja no va tenir límits.[1]

La primera denúncia coneguda és de 1648. Assassinats, furts, falsificació de moneda, segrests... Però l'acolliment de famosos bandolers valencians i aragonesos a sa casa de la Torrebaixa va ser el delicte que provocà la destrucció de la seua residència per part de la justícia i la seva persecució.

En Jaume Ruiz de Castellblanch apareix entre els criminals més buscats a la crida llançada en la ciutat de València per l'arquebisbe-virrei Urbina el 1650.[1] En aquesta època va acompanyant a acreditats bandolers valencians com ara Manuel Alapont i els germans Anglesola, també bandolers nobles.

Prompte en Jaume constituirà la seua banda, amb els seus germans Francesc i Cristòfol Ruiz de Castellblanch, i nombrosos delinqüents de les fronteres valenciano-aragoneses. Perseguit tant per la justícia castellana com per la valenciana, amb les quals tenia pendents greus causes, en Jaume haurà de fugir a Saragossa, i finalment instal·lar-se a la població terolana de Riodeva, propera a la Torrebaixa, per tal de cuidar del que li quedava dels seus béns, sense el perill de ser detingut. La seua carrera delictiva va continuar molts anys a les terres d'Ademús i la rodalia, al mateix temps que demanava indults, que sempre li eren denegats per la Cort de Madrid.[2]

L'últim intent d'aconseguir l'indult va ser en 1670. En Jaume va ser detingut a Madrid i sentenciat a mort. Decapitat a la Plaza Mayor, el 14 de febrer de 1672. Les seves propietats del senyoriu de la Torrebaixa van ser embargades el 1671.

Accions delictives[modifica]

La llarga vida d'en Jaume Ruiz de Castellblanch és paral·lela als nombrosos delictes que va cometre:[3]

  • 184 assassinats
  • Nombrosos furts
  • Dos segrests
  • Falsificació de moneda
  • Acolliment d'altres bandolers a sa casa

Altres bandolers de la seva banda[modifica]

Durant els inicis de la carrera delictiva de Jaume Ruiz de Castellblanch, aquest es va sumar a les bandositats d'altres delinqüents valencians com els acreditats Manuel Alapont o els Anglesoles.[4] D'altra banda, la seva residència de la Torrebaixa va acollir nombrosos bandolers aragonesos i valencians, com ara Pere Jolvi. Finalment, en Jaume va fundar la mateixa banda, amb els seus germans, en Francesc i en Cristòfol Ruiz de Castellblanch. I també d'altres, com alguns vassalls del seu llogaret: Martí Monleón, Joan Monleón i Gregori Monleón.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Font: Pérez Llorca, P., "Reflejos en la cultura del seiscientos...P. 190.(castellà)
  2. Font: Eslava Blasco, R.: "Bandolerismo en el Rincón de Ademuz durante...", Pp. 22-23.(castellà)
  3. Font: Eslava Blasco, R.: "Bandolerismo en el Rincón de Ademuz durante...", Pp. 13-23.(castellà)
  4. Font: Eslava Blasco, R.: "Bandolerismo en el Rincón de Ademuz durante...", Pp. 19-20.(castellà)

Bibliografia[modifica]