Jayne Cortez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJayne Cortez
Biografia
Naixement(en) Sallie Jayne Richardson Modifica el valor a Wikidata
10 maig 1934 Modifica el valor a Wikidata
Fort Huachuca (Arizona) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 2012 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
FormacióCompton College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, activista, editora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1964 Modifica el valor a Wikidata –
GènereJazz d'avantguarda Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficVerve Records Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsDenardo Coleman Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webjaynecortez08.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0181361 Musicbrainz: 65e5762b-7dae-4186-a19f-9d70edf86586 Discogs: 757403 Allmusic: mn0000224390 Modifica el valor a Wikidata

Jayne Cortez (10 de maig de 1934 a Fort Huachuca, Arizona – 28 de desembre de 2012 a Manhattan) fou una poeta, activista, editora de revistes i artista de performance de spoken word afroamericana estatunidenca.[1][2] La seva obra forma part del cànon del Moviment d'Arts Negre. Es va casar amb el saxofonista de jazz Ornette Coleman (1954–64) amb qui van tenir com a fill el bateria de jazz Denardo Coleman.

Vida i obra[modifica]

Jayne Cortez va néixer amb el nom de Sallie Jayne Richardson a la base de l'exèrcit de Fort Huachuca, Arizona el 10 de maig de 1934. El seu pare era un soldat de carrera havia lluitat a les dues guerres mundials i la seva mare era una secretària.

A l'edat de set anys va anar a viure a Los Angeles, on va créixer en el districte de Watts.[3] Va estudiar art, música i teatre a l'institut i més tard estudià a la Compton College. Va agafar el cognom Cortez, el nom de soltera de la seva àvia materna a principis de la seva carrera artística.

El 1954 Cortez es va casar saxofonista de jazz Ornette Coleman als18 anys. El seu fill Denardo, que havia nascut el 1956, va començar a tocar la bateria amb el seu pare quan encara era un infant i va dedicar la seva vida d'adult a col·laborar en les carreres artístiques dels seus dos pares.[4] El 1964, Cortez es va divorciar de Coleman i va fundar i dirigir, fins al 1970, la Companyia Watts Repertory Theatre. Activa en la lluita per Drets Civils, va defensar fortament l'art com un vehicle per aconseguir causes polítiques i la seva obra va ser utilitzada en el registre de votants negres a Mississipi a principis de la dècada de 1960.[5] Va viatjar a través d'Europa i Àfrica i el 1967 va anar a viure a la ciutat de Nova York.

El 1969 va publicar la seva primera obra poètica, Pissstained Stairs and the Monkey Man's Wares. La majoria de la seva obra fou publicada per Bola Press, una companyia que ella va fundar el 1971. Va presentar la seva obra en universitats, museus i festivals d'Àfrica, Àsia, Europa, Sud-amèrica, el Carib i els Estats Units. Els seus poemes han estat traduïts en 28 llengües diferents i se n'han publicat moltes en antologies, revistes i diaris com el Postmodern American Poetry, Daughters of Africa, Poems for the Millennium, Mother Jones i The Jazz Poetry Anthology.

El 1975 Cortez es va casar amb el pintor, escultor i gravador Melvin Edwards amb el que van viure a Dakar, Senegal i a Nova York.[6] L'obra d'aquest ha aparegut en publicacions i cobertures d'àlbums de Cortez.[3]

Cortez va morir d'insuficiència cardíaca a Manhattan, Nova York, el 28 de desembre de 2012.[7]

Organització del Women Writers of Africa[modifica]

El 1991, juntament amb l'escriptora Ghaniana Ama Ata Aidoo, Cortez va fundar l'Organització d'Escriptores d'Àfrica (OWWA), que va presidir durant molts anys i que té membres com[8] J. E. Franklin, Cheryll Y. Greene, Rashidah Ismaili, i Louise Meriwether, Maya Angelou, Rosamond S. King Margaret Busby, Gabrielle Civil, Alexis De Veaux, LaTasha N. Diggs, Zetta Elliott, Donette Francis, Paula Giddings, Renée Larrier, Tess Onwueme, Coumba Touré, Maryse Condé, Nancy Morejón, i Safir.[9] El 1997 l'OWAA va organitzar "la primera conferència internacional important dedicada a l'avaluació i celebració de literatura de les dones afrodescendents".[10] Cortez va dirigir Yari Yari: Black Women Writers and the Future (1999), que va documentar plafons, lectures i actuacions d'aquella conferència. També fou organitzadora de "Slave Routes: The Long Memory" (2000) i "Yari Yari Pamberi:Black Women Writers Dissectinc Globalization" (2004), aquesters dues conferències internacionals es van celebrar a la Universitat de Nova York.

Poc abans de la seva mort havia planejat un simposi d'escriptores de la OWAA a Accrra, Ghana, que li va retre honors el maig de 2013.[11][12][13]

Tributs[modifica]

El 6 de febrer de 2013 la seva família li va organitzar un memorial a la Fundació Cooper Union en la que li van retre homenatge Amiri Baraka, Danny Glover, Robin Kelley, Genna Rae McNeil, Quincy Troupe, Steve Dalachinsky, George Campbell Jr., Eugene Redmond, Rashidah Ishmaili, i Manthia Diawara.[14]

El número de la primavera de 2013 de la revista The Black Scholar (vol 43, nº1/2) va ser dedicat a la memòria de l'autora.[15]

El 19 de juliol de 2013 es va fer un esdeveniment a la seva memoira a Londres en el que hi van actuar artistes com John Agard, Jean "Binta" Breeze, Denardo Coleman, Zena EDwards, Linton Kwesi Johnson, Grace Nichols, Deirdre Pascall i Keith Waithe.[16][17]

Premis i honors[modifica]

Llibres de poesia[modifica]

  • On the Imperial Highway: New and Selected Poems. Hanging Loose Press, 2008. ISBN 978-1-931236-99-7. 
  • The Beautiful Book. Bola Press, 2007. ISBN 9780960806287. 
  • Jazz Fan Looks Back. Hanging Loose Press, 2002. ISBN 978-1-931236-10-2. 
  • Somewhere in Advance of Nowhere. Serpent's Tail/High Risk Books, 1997. ISBN 1852424222. 
  • Fragments: Sculpture and Drawings from the "Lynch Fragment" Series by Melvin Edwards, with the Poetry of Jayne Cortez. Bola Press, 1994. ISBN 1852424222. 
  • Poetic Magnetic: Poems from Everywhere Drums & Maintain Control. Bola Press, 1991. ISBN 978-0-9608062-6-3. 
  • Coagulations: New and Selected Poems. Pluto, 1984. ISBN 978-0-7453-0078-8. 
  • Firespitter, Bola Press (1982)
  • Mouth on Paper, Bola Press (1977)
  • Scarifications, Bola Press (1973)
  • Festivals and Funerals, Bola Press (1971)
  • Pissstained Stairs and the Monkey Man's Wares, Phrase Text (1969)

Discografia[modifica]

  • As If You Knew (Bola Press, 2011)
  • Find Your Own Voice: Poetry and Music, 1982–2003 (Bola Press, 2004)
  • Borders of Disorderly Time (Bola Press, 2002)
  • Taking the Blues Back Home (Harmolodic/Verve, 1996)[18]
  • Cheerful & Optimistic (Bola Press, 1994)
  • Poetry & Music: Women in (E)Motion Festival (Tradition & Moderne Musikproducktion, Germany, 1992)
  • Everywhere Drums (Bola Press, 1990)
  • Maintain Control (Bola Press, 1986)
  • There It Is (Bola Press, 1982)
  • Life is a Killer (compilation on Giorno Poetry Systems, 1982)
  • Poets Read their Contemporary Poetry: Before Columbus Foundation (Smithsonian Folkways, 1980)
  • Unsubmissive Blues (Bola Press, 1979)
  • Celebrations & Solitudes: The Poetry of Jayne Cortez & Richard Davis, Bassist (Strata-East, 1974)

Vídeos[modifica]

  • Find Your Own Voice (Sanctuary TV, 2010)[19]
  • She Got He Got (Sanctuary TV, 2010)[20]
  • I'm Gonna Shake (Sanctuary TV, 2010)[21]
  • Tribeca TV Series (David J. Burke, 1993)

Filmografia[modifica]

  • Femmes du Jazz/Women in Jazz (2000)
  • Yari Yari: Black Women Writers and the Future (1999)
  • Ornette: Made in America (1985)
  • Poetry in Motion (1982)

Referències[modifica]

  1. ↑ Fox, Margalit. "Jayne Cortez, Jazz Poet, Dies at 78", New York Times. January 3, 2013.
  2. ↑ "Jayne Cortez", poets.org
  3. ↑ 3,0 3,1 Busby, Margaret, "Jayne Cortez obituary: Poet whose incantatory performances could be militant, lyrical and surreal", The Guardian. Friday, January 4, 2013.
  4. ↑ Rubien, David. "Poet Jayne Cortez makes heady music with Ornette Coleman sidemen", San Francisco Chronicle. Friday, October 26, 2007.
  5. ↑ "Jayne Cortez Dies: Poet And Activist Passes Away At 78", The Inquisitr. January 5, 2012.
  6. ↑ Page, Yolanda Williams (ed.), Encyclopedia of African American Women Writers, vol. 1, Greenwood Press, 2007, p. 121.
  7. ↑ "Jayne Cortez Dead: Poet-Performer Dies At 78", HuffPost Celebrity, January 5, 2013.
  8. ↑ The Organization of Women Writers of Africa, Inc. on Facebook.
  9. ↑ "OWWA’s First 20 Years" Arxivat 2013-03-23 a Wayback Machine., Organization of Women Writers of Africa, Inc.
  10. ↑ Williams, Lena, "Literary Women With Roots In Africa", The New York Times, October 16, 1997.
  11. ↑ "Poet-performer Jayne Cortez dies in NY at age 78", The Washington Examiner. Saturday, January 5, 2012.
  12. ↑ "Yari Yari Ntoaso 2013 - Accra, Ghana", Africana Studies, Institute of African American Affairs, New York University.
  13. ↑ Osabutey, Phyllis D., "Africa: Women Writers of African Ancestry Hold Conference in Accra", The Chronicle, May 20, 2013.
  14. ↑ DooBeeDooBeeDoo Arxivat 2019-07-09 a Wayback Machine., February 7, 2012.
  15. ↑ Norman Otis Richmond aka Jalali, "Diasporic Music: Don Drummond, Jayne Cortez and more!" Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. Uhuru News, November 8, 2013.
  16. ↑ Zena Edwards, "Tribute to Jayne Cortez & a Poem" Arxivat 2016-10-13 a Wayback Machine., The Dialogue, July 20, 2013.
  17. ↑ "A Tribute to Jayne Cortez" Arxivat 2020-04-27 a Wayback Machine., George Padmore Institute.
  18. ↑ Taking the Blues Back Home a Allmusic. Consulta el 10 agost 2012.
  19. ↑ Jayne Cortez, "Find Your Own Voice." a YouTube
  20. ↑ Jayne Cortez, "She Got He Got." a YouTube
  21. ↑ Jayne Cortez, "I'm Gonna Shake." a YouTube

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jayne_Cortez&oldid=33384228»