Jean-Claude Rivierre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJean-Claude Rivierre
Biografia
Naixement(fr) Jean Claude André Avit Rivierre Modifica el valor a Wikidata
18 juny 1938 Modifica el valor a Wikidata
Sap-en-Auge (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 gener 2018 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Montreuil (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFrançoise Ozanne-Rivierre Modifica el valor a Wikidata

Jean-Claude Rivierre (18 de juny de 1938 - 5 de gener de 2018)[1] va ser un lingüista, investigador al Laboratori de Llengües i Civilitzacions de Tradició Oral (Lacito) del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS), laboratori del qual fou director de 1991 a 1995.

Jean-Claude Rivierre és conegut pels seus treballs sobre les llengües de Nova Caledònia i estudis sobre les llengües oceàniques.[2] Era casat amb Françoise Ozanne-Rivierre, també especialista en les llengües canac.

Va començar la seva carrera sota la direcció d'André-Georges Haudricourt i ha publicat nombrosos treballs (gramàtiques, diccionaris, articles científics, reculls de literatura oral), en particular sobre les llengües paicî, cèmuhî, bwatoo, Nââ drubéa, numèè i kwényïï.[3] També era particularment interessat en els fenòmens fonològics que portaven a l'aparició de tons (tonogènesi) en llengües inicialment no tonals.[4]

Obres[modifica]

  • Bensa, Alban, Jean-Claude Rivierre. 1982. Les Chemins de l'alliance : L'organisation sociale et ses représentations en Nouvelle-Calédonie (région de Touho – aire linguistique cèmuhî). Paris: Société d'Etudes linguistiques et anthropologiques de France. 586pp.
  • Bensa, Alban, Jean-Claude Rivierre. 1995. Les filles du rocher Até : Contes et récits paicî (Collection Patrimoine kanak de la Nouvelle-Calédonie). Nouméa: ADCK. 490pp. ISBN 978-2705316938
  • 1973. Phonologie comparée des dialectes de l'extrême-sud de la Nouvelle Calédonie. Société d'études linguistiques et anthropologiques de France. 206 pp.
  • 1980. La langue de Touho: phonologie et grammaire du cḕmūhī̂ Nouvelle-Calédonie. Paris : Société d'Etudes linguistiques et anthropologiques de France.
  • 1983. Dictionnaire paicî-français, suivi d'un lexique français-paicî. Paris : Société d'Etudes linguistiques et anthropologiques de France. 375 pp.
  • Dictionnaire cèmuhî-français, suivi d'un lexique français-cèmuhî (en francès). Peeters Publishers, 1994, p. 543. 
  • Rivierre, Jean-Claude, Françoise Ozanne-Rivierre, Claire Moyse-Faurie. 1980. Mythes et contes de la Grande-Terre et des îles Loyauté (Nouvelle-Calédonie). LACITO-documents: Asie-Austronésie, vol. 3. Paris: SELAF. 223 pp.
  • 2006. Le bwatoo et les dialectes de la région de Koné (Nouvelle-Calédonie). Paris-Leuven : Peeters (LCP 17). 502 p.

Referències[modifica]

  1. «Jean-Claude Rivierre». Laboratori de Llengües i Civilitzacions de Tradició Oral. Arxivat de l'original el 2018-01-09. [Consulta: 25 gener 2019].
  2. Trépied, Benoit. Une mairie dans la France coloniale. Koné, Nouvelle-Calédonie (1853-1977). Karthala Editions, 2010, p. 392. 
  3. Isabelle Leblic. Vivre de la mer, vivre avec la terre... en pays kanak. Savoirs et techniques des pêcheurs kanak du sud de la Nouvelle-Calédonie. París: Société des océanistes, 2013, p. 283. 
  4. Cf. Rivierre (1993; 2001)