Jesús Muñecas Aguilar
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 gener 1939  (85 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | policia, militar |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Guàrdia Civil |
| Rang militar | capità |
| Participà en | |
| 23 febrer 1981 | cop d'estat del 23 de febrer |
| Altres | |
| Condemnat per | rebel·lió (1981) → (empresonament) → Final: 1984 |
Jesús Muñecas Aguilar (nascut el 6 de gener de 1939) és un ex-policia i ex-militar espanyol, capità de la Guàrdia Civil, que participà al cop d'estat del 23 de febrer de 1981 (23-F). Pesa sobre ell la imputació d'un delicte de lesa humanitat a la querella argentina contra els crims del franquisme.
Biografia[modifica]
Nascut el 6 de gener de 1939 va ingressar al cos de la Guàrdia Civil l'any 1959.[1] Va estar destinat a Euskadi entre la dècada de 1960 i finals de la dècada de 1970 on, segons nombrosos testimonis, va ser responsable de tortures contra militants antifranquistes.[2] La jutgessa argentina Maria Servini el va imputar per haver participat en les tortures infligides a Andoni Arrizabalaga l'any 1968 a Zarautz.[3] També se'l vincula, quan era capità a Tolosa, amb les tortures patides l'abril de 1976 per Amparo Arangoa, vicepresidenta del sindicat del Paper i Arts Gràfiques i vocal del Consell de Treballadors de Navarra, així com les infligides el 6 d'octubre d'aquell mateix any a Elisabete Nosellas (16 anys) i la seva parella Jokin Sarasola (19 anys), quan ella era responsable de formació del jovent de l'Organització Revolucionària dels Treballadors (ORT).[4] No obstant, l'any 2014 l'Audiència Nacional espanyola rebutjà la seva extradició perquè el delicte havia prescrit i els fets exposats no eren constitutius de genocidi.[5] Al marge del procés argentí, el 16 de gener de 2019, sis víctimes de Muñecas agrupades entorn a la Plataforma Basca Contra els Crims del Franquisme, presentaren denuncien contra el presumpte torturador al Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Tolosa.[6]
L'any 1981 va ser destinat a la Comandància Mòbil de Valdemoro. El 23 de febrer de 1981 va participar al cop d'Estat sent condemnat a 5 anys de presó per delicte consumat de rebel·lió militar. va ser internat als presidis d'Alcalá de Henares, El Ferrol, Cartagena i, finalment, a Figueres, juntament amb el tinent coronel Antonio Tejero i el capità Vicente Gómez Iglesias.[1] L'any 1984 va sortir de presó quan va complir les tres quartes parts de la condemna.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «El ex capitán Muñecas, acusado de torturas y condenado por el 23-F» (en castellà). El Mundo, 03-04-2014. [Consulta: 21 maig 2016].
- ↑ Pascual, Ana María. «Encontramos al torturador: hablan las víctimas del excapitán Muñecas» (en castellà). Interviu, 07-10-2013. Arxivat de l'original el 9 octubre 2013. [Consulta: 21 maig 2016].
- ↑ Ágeda, Pedro. «La Fiscalía propone que un juzgado de Azpeitia investigue al excapitán Muñecas» (en castellà). ElDiario.es, 03-04-2014. [Consulta: 21 maig 2016].
- ↑ Torrús, Alejandro. «Una víctima de Muñecas: "Es un sádico, un torturador nato"» (en castellà). Público.es, 03-04-2014. [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ «La Audiencia rechaza la extradición a Argentina del torturador Muñecas» (en castellà). Público.es, 25-04-2014. [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ Albín, Danilo. «Seis víctimas de torturas durante el franquismo se querellan contra el ex capitán de la Guardia Civil Jesús Muñecas» (en castellà). Público.es, 16-01-2019. [Consulta: 16 agost 2020].