Joan Baptista Gori

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Baptista Gori
Biografia
Naixementc. 1570 Modifica el valor a Wikidata
desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort24 desembre 1640 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójutge Modifica el valor a Wikidata

Joan Baptista Gori (?, ca. 1570- Barcelona, 24 de desembre de 1640) va ser jutge de les Reials Audiències de Catalunya i de Mallorca.

Es desconeix el lloc i la data del seu naixement. En la descripció del seu assassinat, produït a les acaballes de 1640, Miquel Parets assegura que tenia “mes de 70 anys”.[1] El 1595 va casar-se amb Francesca Plana, filla de mercaders, amb la qual no consta que tingués descendència.[2]

Gori comença la carrera judicial vers 1620  com a assessor de la Diputació del General. És revocat com a jutge de la Reial Audiència de Mallorca (1622), només vuit dies després de ser-ne nomenat, com a represàlia a l’oposició del bisbe Sentís com a virrei de Catalunya. Manel Güell afirma que acabaria aconseguint aquesta plaça pels seus serveis a la Corona “enfrontant-se a la Inquisició i a la Cúria Eclesiàstica, capturant malfactors, i contribuint a omplir les arques del fisc amb no menys de 40.000 escuts”.[2]

El 1636 ja es troba ocupant una plaça de magistrat de la Reial Audiència de Catalunya. En el marc de la guerra entre el regne de França i la Corona Hispànica, és un dels magistrats que reconeixen al virrei la facultat de condemnar a mort, sense judici, als desertors. El 1639 és reconegut com a ciutadà honrat de Barcelona.[2]

Arran de l’aixecament camperol del Corpus de Sang (7 de juny de 1640), es veu obligat a amagar-se dels revoltats. El 24 de desembre, explica Parets, van trobar-lo “a la Riera de Sant Joan, devant la claveguera de[l monestir de] Junqueres (...), y malalt en lo llit, lo tiraren per la finestra al carrer”. El seu cos va ser arrossegat, juntament amb els de Lluís Ramon Fita i Rafael Puig, fins a la plaça del Rei. Allà va ser exhibit públicament.[3]

Referències[modifica]

  1. Parets, Miquel. De los muchos sucesos dignos de memoria que han ocurrido en Barcelona y otros lugares de Cataluña (en castellà). Madrid: Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1889, p. 38. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Joan Baptista Gori» (en castellà). Real Academia Historia. [Consulta: 18 novembre 2022].
  3. Parets, 1889, p. 39 i 40.