Joan Carles Monteagudo i Povo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Carles Monteagudo i Povo
Biografia
Naixement15 octubre 1960 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort30 maig 1991 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióterrorista Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Joan Carles Monteagudo i Povo (València, 15 d'octubre de 1960 - Lliçà d'Amunt, 30 de maig de 1991) va ser un militant de l'organització armada Terra Lliure, considerat por la policia espanyola com el seu número u,[1] en 1991 va integrar-se a ETA.

Amb pocs mesos de vida, la seva família es va traslladar al Poble Sec de Barcelona. Va treballar al Banco Condal. Es va integrar a Terra Lliure el 1983[2] i va anar a viure a Palau del Vidre.[3] En 1986, quan encapçalava el grup més radical de l'organització i era el responsable de les relacions amb ETA, li fou denegat l'asil polític a França i va passar a la clandestinitat, en uns mesos en els què es van produir diverses accions armades d'ETA a Catalunya.[4] Després que el 1991 la IV Assemblea de Terra Lliure liderada per Pere Bascompte abandona la lluita armada, no acceptà la situació i continuà amb accions armades integrant-se en el Comando Barcelona d'ETA que perpetrà els atemptats de Sabadell i el de la casa-caserna de la Guàrdia Civil de Vic,[5] que ocasionaren 16 víctimes mortals. El 30 de maig de 1991, l'endemà de l’atemptat contra la casa caserna de la Guàrdia Civil de Vic, que causà deu víctimes mortals, Monteagudo i Erezuma foren abatuts per la policia després d’un tiroteig en un xalet d’una urbanització de Lliçà d'Amunt i Juan José Zubieta Zubeldia fou detingut.[6]

Referències[modifica]

  1. Busquets, Jordi. «https://elpais.com/diario/1986/11/14/espana/532306815_850215.html» (en castellà). El Pais, 14-11-1986. [Consulta: 11 setembre 2020].
  2. Sastre, Carles; Carles Benítez, Pep Musté i Joan Rocamora. Terra Lliure, punt de partida. Edicions del 1979, 2012, p. 100. ISBN 9788494012600. 
  3. «30 años del comando de ETA que ensangrentó el Vallès» (en castellà). Vallès, 13-06-2020. [Consulta: 11 setembre 2020].
  4. «Los atentados de ETA en Catalunya» (en castellà). La Vanguardia, 31-05-1991, pàg. 11 [Consulta: 11 setembre 2020].
  5. Arnau i Arias, Francesc. «La dissolució de la Guàrdia Civil». Osaona.com, 12-07-2006. [Consulta: 11 setembre 2020].
  6. «ETA va triar el Vallès». El 9 nou, 07-06-2016. [Consulta: 20 gener 2024].