Joaquim Mateu i Duran

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Joaquim Mateu)
Infotaula de personaJoaquim Mateu i Duran
Biografia
Naixement17 març 1883 Modifica el valor a Wikidata
Banyoles (Pla de l'Estany) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 novembre 1961 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Banyoles (Pla de l'Estany) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, músic, docent Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Joaquim Mateu i Duran (Banyoles, 17 de març del 1883 - Banyoles, 28 de novembre del 1961) va ser un compositor, professor i músic català.

Biografia[modifica]

Era fill d'un impressor, Francesc Mateu i Vilardell. Aprengué música, i tocà el violí, el violoncel, la guitarra, el piano i molt especialment l'orgue; amb aquest darrer instrument interpretava música sacra a les diferents esglésies d'Olot i comarca, com a Santa Maria i la capella de l'Asil de Banyoles, o a Santa Maria de Porqueres. Dirigí i fou mestre del cor de l'escolania parroquial de la banyolina Santa Maria dels Turers, on també tocava l'orgue. Feu de director musical de diverses colles de caramelles (com la del coro del sindicat de Banyoles, pels anys vint), de conjunts corals de les escoles municipals, i fundà la "Schola Cantorum de Nostra Senyora de Montserrat". També va ser professor de música, i en aquesta condició el 1922 donà a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya [1] un vell manuscrit d'organista amb músiques populars. Com a compositor se li deuen algunes sardanes i caramelles, la més coneguda de les quals és La Mallerenga, amb lletra de Joaquim Hostench. L'ajuntament de Banyoles dedicà al Mestre Mateu [2] un carrer al barri de can Puig, el 17 de novembre del 1975 (42° 7′ 15″ N, 2° 46′ 49.5″ E / 42.12083°N,2.780417°E / 42.12083; 2.780417)

El seu germà, Francesc Mateu i Duran (1885-1942), va ser impressor, i fotògraf aicionat. El fill d'aquest, Josep Maria Mateu i Tarafa (1916), va ser un fotògraf de relleu local [3] que el 2008 [4] va ser distingit amb la Medalla d'Or de Banyoles.

Obres[modifica]

  • La Mallerenga (1942), per a cor, amb lletra de Joaquim Hostench [5]
  • Nadalenca (1943)
  • Tres minyonets n'hi ha a la muntanya, caramella (atribució dubtosa)

Sardanes[modifica]

  • Cants d'en Tomaset
  • La cançó de l'avi
  • Maig
  • Martiriana (1943), composta per a la Festa Major de Banyoles [6]
  • Montserrat (1940)
  • Noces a muntanya

Referències[modifica]

  1. Massot i Muntaner, Josep (editor). Història de l'Obra del Cançoner i complement a l'inventari de l'arxiu. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, p. 35 (Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, 5). ISBN 9788478266692. 
  2. «Nomenclàtor: Carrer del Mestre Mateu, al web de l'ajuntament». [Consulta: 3 febrer 2016].[Enllaç no actiu]
  3. Fort i Olivella, Joan «Banyoles en l'objectiu dels Mateu». Revista de Girona, núm. 180, gener-febrer 1997, pàg. 14-15.
  4. D.D.G «Josep Maria Mateu rep la Medalla d'Or de Banyoles». DiarideGirona.cat, 21-12-2008.
  5. «Interpretació de "La Mallerenga", per Joan Frigola i Masbernat». [Consulta: 3 febrer 2016].
  6. «Sardanes de Joaquim Mateu, al web Boig per la sardana». [Consulta: 3 febrer 2016].

Bibliografia[modifica]

  • Rigau Rigau, Antoni Maria «Joaquim Mateu i Duran». Horizontes, núm. 180, diciembre 1961.
  • Rigau Rigau, Antoni Maria. «Francesc Mateu i Duran». A: El teixit de la memòria. Articles (1946-2000). Banyoles: Marques Tallers, 2001, p. 817. 
  • Grabuleda Sitjà, Josep. Josep M. Mateu. Cinquanta anys en blanc i negre. Girona: Rigau Editors, 2004. 
  • Rigau Rigau, Antoni Maria. «Josep Maria Mateu i Tarafa». A: El teixit de la memòria. Articles (1946-2000). Banyoles: Marques Tallers, 2001, p. 818-819. 
  • Prats, Maite; Bramon, Antoni. Els Mateu, cent anys de fotografia a Banyoles. Banyoles: Ajuntament de Banyoles - Centre d'Estudis Comarcals, 1996.