Josep Espunyes i Esteve

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Espunyes i Esteve

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1942 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Peramola (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep Espunyes i Esteve (Peramola, Alt Urgell, 2 de gener de 1942) és un poeta i escriptor català.[1][2]

Obra publicada[modifica]

Peramola

L'inici de la seva poesia constitueix un exemple clar de l'anomenat realisme històric, tanmateix, la seva lírica ha anat evolucionant cap a territoris més íntims i ha entrat en una harmònica comunió amb l'esperit i la geografia de l'Alt Urgell. La seva obra reflecteix l'enfrontament d'un món obrer i rural amb un altre d'urbà i intel·lectual. Els seus llibres de poemes exploren aquest contrast: Temps de manobre (1977), De l'evangeli segons Sant Lluc (1977), Cendra a l'abast. Viatge al record (1979), i també l'acidesa crítica de les notes de La quarteta informal (1988), signades amb el pseudònim «Jep». A partir de Notes mínimes d'un paisatge (1988), Pa d'àngel (1991, premi Les Talúries 1990), Alt Urgell, plany i passió (1996),[3] Racó de calaix (1999) i Obra poètica (2012).[4]

Pel que fa a la narrativa, ha publicat novel·les juvenils: Un matí a Albastesa (1984), En Calçons (1984) i Del passat en el present (1995), com també els relats eròtics aplegats a Terrosset de sucre candi (1983), amb el pseudònim de «Perot Galzeran», i la novel·la de combat Hora foscant a la ribera (1991).

El seu profund arrelament a les terres de l'Alt Urgell l'ha dut al conreu de treballs de recerca històrica[5] i antropològica com Baronia i municipi de Peramola. Apunt històric i noms de casa. Segles XVII-XX (1995), Segrada. Motarrots i llegendes de l'Alt Urgell (2001, premi Valeri Serra i Boldú 2000) i Trabucs i pedrenyals: aproximació al bandolerisme de l'Alt Urgell (2002), Dites, locucions i frases fetes (2007), Municipi de Peramola. Història i rutes (2008, juntament amb Jordi Pasques), Lluís Escaler. Morir per Catalunya (2008), Masos i capmasos de la baronia de Peramola. Segles XVI, XVII i XVIII (2010), Alt Urgell. Motarrots, fets, llegendes (2011) i Peramolins amb nom (2011),[6] Piulades de cultura popular. Bruixeria, mimologisme, llegendes (2016),[7] Municipi de Peramola. Toponímia (2017) i Món rural. Mots que es perden (2018).[8]

Referències[modifica]

  1. ↑ Espuny, Mercè. «Calen més homes com ell». Núvol, 13-09-2015. [Consulta: 23 abril 2020].
  2. ↑ Llavina, Jordi. «Josep Espunyes, plany, passió i crit». El Punt Avui, 01-11-2013. [Consulta: 23 abril 2020].
  3. ↑ «"Alt Urgell, plany i passió", el videopoemari de Josep Espunyes», 21-03-2016. [Consulta: 23 abril 2020].
  4. ↑ «Josep Espunyes i Esteve». Diccionari de la Literatura Catalana. [Consulta: 23 abril 2020].
  5. ↑ «L'escriptor Josep Espunyes explica els fets que van passar a Peramola el 25 de gener de 1714». Regió7, 25-01-2018. [Consulta: 23 abril 2020].
  6. ↑ «Josep Espunyes presenta el seu nou llibre “Peramolins amb nom”». Nació Digital, 11-08-2011. [Consulta: 23 abril 2020].
  7. ↑ ««Piulades de cultura popular», de Josep Espunyes», 20-04-2017. [Consulta: 23 abril 2020].
  8. ↑ «Josep Espunyes i Esteve». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 abril 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Espunyes_i_Esteve&oldid=32802628»