Joventut Valencianista

Joventut Valencianista (JV) fou el primer grup obertament nacionalista del País Valencià, fundat el 1908 per sectors radicalitzats del Centre Regionalista Valencià influïts per la Solidaritat Catalana, dirigits per Miquel Duran de València, Marià Ferrandis i Agulló, Salvador Ferrandis i Luna, Enric Navarro i Borràs, Adolf Pizcueta i Alonso, Vicent Tomàs i Martí, Ignasi Villalonga i Villalba, Eduard Martínez-Sabater i Seguí i Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces. Intentà valencianitzar els partits polítics existents, però fracassà. El 1914 va fer públic el seu programa on exigeix l'autonomia política i administrativa pel País Valencià, ensenyament gratuït i obligatori i instauració d'un servei militar voluntari, postulació del crèdit agrícola, i rebaixes de les tarifes ferroviàries i marítimes. Fou dissolt durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera i molts dels seus membres es passaren el 1933 a l'Esquerra Republicana del País Valencià.

Segona època

Durant les primeries de la dècada dels noranta del segle XX seria refundat, entre d'altres, per joves provinents del sector nacionalista de Joventut Nacionalista Valenciana, les joventuts del partit regionalista Unió Valenciana. En 1993, poc després del Congrés fundacional de JV, els seus dirigents serien expulsats d'Unió Valenciana per portar a terme una política nacionalista, sobiranista i dialogant amb els sectors fusteranistes del nacionalisme valencià. L'aleshores president del partit Vicent González Lizondo va dir d'ells que eren la Herri Batasuna valenciana. Açò va significar la pràctica desaparició de les Joventuts d'Unió Valenciana. Més tard, un sector encapçalat per Vicent Flor s'integrarà en el Bloc Nacionalista Valencià i a principis del segle XXI el sector dirigit per Lluís Bertomeu s'integrarà en el PP i es convertirà en la Joventut Valencianista de la Comunitat Valenciana.