Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 novembre 1640 Madrid |
| Mort | 2 febrer 1716 (75 anys) Madrid |
| Governador dels Països Baixos espanyols | |
| 1670 – 1675 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Cònjuge | Inés Francisca de Zúñiga |
| Pare | Luis de Haro |
Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, comte de Monterrey[1] (Madrid, 25 de novembre de 1640 - Madrid, 2 de febrer de 1716) va ser un militar i polític espanyol.
Originalment anomenat Juan Domingo Méndez de Haro y Sotomayor, era fill de Luis Méndez de Haro, 6è marquès del Carpio, el primer ministre del rei Felip IV d'Espanya, i Catalina Fernández de Córdoba. Es va casar amb Inés Francesca de Zúñiga, 6a. comtessa de Monterrey, i la filla major de Fernando de Ayala, tercer comte d'Ayala. Juan Domingo va prendre els títols de la seva dona.
El 1667 es va anar als Països Baixos espanyols i es va convertir en Capità General de la Cavalleria el 1669. El 1670 es va convertir en governador dels Països Baixos espanyols i Capità General en absència de Joan Josep d'Àustria. El 1671, quan la guerra amenaçava entre França i els Països Baixos, Espanya es va aliar als Països Baixos i Zúñiga y Fonseca es va convertir en comandant suprem espanyol al Nord. Organitzar defenses, enfortint les fortaleses a la frontera francesa. Això no va poder evitar que Espanya i les seves defenses van tenir un paper menor en la següent guerra francoholandesa (1672-1678). Va ser cridat a Espanya el 8 de febrer del 1675. El 25 de maig de 1677 va ser nomenat Virrei de Catalunya, on també s'enfronta a una invasió francesa. El 1678 va tornar a Madrid on es va convertir en President de Flandes. Va ser admès en el Consell d'Estat el 1693. Va acatar l'entronització de Felip V d'Espanya però el 1705 i per oposició a la dominació dels enviats francesos, el rei manà al marquès de Mancera que no assistís més al consell, i de resultes d'això el comte de Monterrey i duc de Montalto dimitiren dels seus càrrecs. Se l'acusà després que buscava interessos personals i fou desterrat de la cort fins al 1707, quan amb motiu del naixement del primer fill de Felip V es donà amnistia. El 10 de maig de 1710 queda vidu sense haver tingut fills. Amb més de setanta anys s'ordenà sacerdot.
Referències[modifica]
- ↑ er casament amb Inés Francesca de Zúñiga, 6a. comtessa de Monterrey
Bibliografia[modifica]
- Biografia Arxivat 2007-07-04 a Wayback Machine. (en castellà)
Vegeu també[modifica]
| Precedit per: Vincenzo Gonzaga e Doria |
Virrei de Catalunya 1677-1678 |
Succeït per: Diego Mesía Felípez de Guzmán
|
| Precedit per: Íñigo Melchior Fernandez de Velasco y Tovar |
Governador dels Països Baixos 1670-1675 |
Succeït per: Carlos de Gurrea Aragón y de Borja |