Judit Pujadó i Puigdomènech

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJudit Pujadó i Puigdomènech
Biografia
Naixement12 abril 1968 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, historiadora, editora Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjuditpujado.cat Modifica el valor a Wikidata

Judit Pujadó i Puigdomènech (Barcelona, 12 d'abril de 1968)[1] és una escriptora, historiadora i editora catalana.[2] Llicenciada en història, és autora de llibres d'assaig històric, ficció i cultura popular així com de documentals emesos per TV3, com per exemple, La ciutat foradada, a títol de codirectora.[3] Ha participat com a articulista en diaris i revistes com Metro, L'Avenç i El Contemporani.[1] L'any 2010 va fundar Edicions Sidillà, juntament amb Xavier Cortadellas.[2] Fins al 2017 va codirigir la Revista de Girona, també amb Xavier Cortadellas.[4]

Publicacions[modifica]

Assaig[modifica]

  • Oblits de rereguarda. Els refugis antiaeris a Barcelona 1936-1939 (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998)[1][3]
  • El refugi 307 (edicions Ajuntament de Barcelona, 2002)[1][3]
  • Planeta ESO (La Campana, 2002, coautoria amb Empar Fernández)[1][3]
  • Contra l'oblit. Els refugis antiaeris poble a poble (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006)[5]
  • El llegat subterrani. Els refugis antiaeris de la Guerra Civil (Ara llibres, 2008)[6]
  • Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines (Vitel·la, 2010)[7]
  • Els pobles perduts. 30 indrets oblidats de Catalunya (Edicions Sidillà, 2012, coordinació amb Xavier Cortadellas)[8]
  • Els pobles oblidats. Una vall i 29 viles abandonades de Catalunya (Edicions Sidillà, 2014, coautora)[9]

Narrativa[modifica]

  • Dones absents (Rosa dels Vents, 2003)[1]
  • El límit de Roche (Rosa dels Vents, 2006)[1]
  • Les edats perdudes (Empúries, 2009)[10]

Cultura popular[modifica]

  • Nit de reis, les cavalcades a Barcelona (El Mèdol, 2000)[1][3]
  • Catalunya bull. El llibre de les sopes, els ranxos i les escudelles populars (2016)[3][11]

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Qui és qui. Índex d'autors - Pujadó Puigdomènech, Judit». Institució de les Lletres Catalanes. Arxivat de l'original el 2 febrer 2017. [Consulta: 4 gener 2021].
  2. 2,0 2,1 Gregori Borrell, Magda. «"Hi ha gent que es pensa que es pot escriure sense haver llegit"». LaMira.cat, 11-06-2020. [Consulta: 4 gener 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Empar Fernández i Judit Pujadó guanyen el Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira amb l’obra Planeta Eso». Vilaweb.cat, 28-11-2002. [Consulta: 4 gener 2021].
  4. «Surt a concurs la direcció de la ‘Revista de Girona’». ElPuntAvui.cat, 23-09-2017. [Consulta: 4 gener 2020].
  5. «Contra l'oblit. Els refugis antiaeris poble a poble». PAMSA.cat. [Consulta: 4 gener 2021].[Enllaç no actiu]
  6. «El llegat subterrani». Arallibres.cat. Arxivat de l'original el 2021-05-08. [Consulta: 4 gener 2021].
  7. «Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines». EdicionsVitella.com. Arxivat de l'original el 2021-11-27. [Consulta: 4 gener 2021].
  8. «Els pobles perduts. 30 indrets oblidats de Catalunya – Judit Pujadó». [Consulta: 28 febrer 2023].
  9. «Els pobles oblidats. Una vall i 29 viles abandonades de Catalunya – Judit Pujadó». [Consulta: 28 febrer 2023].
  10. 10,0 10,1 «Allò de les petites grans històries», 26-11-2009. [Consulta: 4 gener 2020].
  11. «Cuinar i menjar sopes al carrer». DiarideGirona.cat, 03-12-2016. [Consulta: 3 desembre 2016].

Enllaços externs[modifica]