Junta d'Obres del Port
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Part de | Port de Barcelona | |||
| Arquitecte | Julio Valdés | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Plaça del Portal de la Pau, 6 - Moll de Bosch i Alsina, 1 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Id. Barcelona | 869 | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 42622 | |||
| Bé amb elements d'interès | ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Autoritat Portuària de Barcelona | |||
La Junta d'Obres del Port és un edifici situat al Port de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció[modifica]
L'edifici s'emplaça en un espai molt diàfan prop del Monument a Colom, a tocar del Moll de la Fusta. Es tracta d'un immoble aïllat que fou projectat per Julio Valdés el 1903 i enllestit el 1907.[1] Té una planta rectangular, amb una planta baixa i dues plantes per sobre.[2]
Les diferents façanes i sobretot la principal, es caracteritzen per una acumulació molt important de trets decoratius d'estil eclèctic. A la planta baixa hi trobem un seguit d'obertures amb arc de mig punt flanquejades per pilastres amb un capitell molt senzill. Per sobre, noves pilastres llises continuen el mateix eix vertical i sobrepassen una balustrada decorada situada al tram central de l'immoble. En aquest nivell, noves múltiples obertures també de mig punt amb tendals en mitja volta. El darrer pis, amb tipologia de golfes però amb una important alçada, les obertures són menors i quadrangulars. S'hi combinen les balustrades i les balconades. En tota la façana, la forja emprada és molt bigarrada. Un dels trets més definitoris d'aquest edifici és la presència de quatre grans torres de planta quadrangular situades en cadascun dels vèrtexs de l'immoble. Altres dues torres més petites se situen entre aquestes i la cornisa de les façanes anterior i posterior. Aquesta cornisa davantera és bastant prominent i està coronada per tres escultures principals amb icones marines flanquejades per lleons alats. Té una àmplia profusió d'ornamentació aplicada, destacant la rica cresteria de la zona de cobertes.[2]
La seva ubicació en un espai molt més ampli que el baixador ferroviari i la seva funció de porta d'entrada als viatgers que arribaven per mar a la ciutat va possibilitar la construcció d'un edifici, que un cop més apel·la a la tipologia del palau, i que torna a prendre l'arquitectura francesa com a model. De la mateixa manera que la seu de Gas Lebón, trobem les típiques quatre torres angulars amb coberta molt inclinada i profusió d'ornamentació aplicada, destacant la rica cresteria de la zona de cobertes, a més d'una agosarada combinació de les obertures d'arc de mig punt, sobre columnes, a la façana principal, seguint el model de la Grand Òpera de París, i finestrals setcentites de tradició catalana a les façanes laterals i posterior.[2]
La terminal que acollia el restaurant «El Mundial» a la planta superior i les dependències pròpies com la duana i les oficines de correus a la planta baixa, fou severament afectat pels bombardejos de la guerra civil, i per aquest motiu va haver de ser restaurat a partir de l'any 1940. Més recentment va patir la construcció d'una remunta que ha desfigurat l'efecte del sistema de torres angulars, cresteria i coberta bombada.[2]
Història[modifica]
Va ser concebut a principis del segle XX com uan porta d'entrada amb serveis (duana, correus, restaurant, etc.) per als viatgers que arribaven per mar. El 1918, la totalitat de l'edifici es destinà a oficines de la Junta d'Obres del Port, l'actual Port Autònom.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Junta d'Obres del Port |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Junta d'Obres del Port». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Junta d'Obres del Port». Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2017].