Khosrov I d'Armènia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaKhosrov I d'Armènia
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort217 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Armènia

← Vagharsh B (en) TradueixTiridates II d'Armènia → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaArxakuní Modifica el valor a Wikidata
FillsTiridates II d'Armènia Modifica el valor a Wikidata
PareVagharsh B (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Kosrov I d'Armènia (en armeni Խոսրով Ա) fou un rei d'Armènia de la dinastia dels arsàcides que va regnar del 191 al 216/217 segons la cronologia rectificada de Cyrille Toumanoff.

Biografia[modifica]

Cyril Toumanoff considera que Khosrov I d'Armènia era gairebé segur el fill del rei Vologès II d'Armènia, assimilant aquest al «Gran-Rei » dels Parts Vologès V.[1]

En aquesta hipòtesi hauria succeït al seu pare sobre el tron d'Armènia el 191, en el moment de l'accés d'aquest últim a la reialesa dels Parts.

Sempre en aquest mateix context, Khosrov I hauria regnat sobre Armènia com a vassall del seu pare Vologès V i després dels seus germans Vologès VI i Artaban V, llevat de durant el període 197-200 durant el qual hauria reconegut la supremacia de l'Imperi romà durant l'expedició oriental de Septimi Sever.

Controvèrsia[modifica]

René Grousset, seguint als historiadors antics d'Armènia (Agathàngelos, seguit per Moisès de Khoren), identifica per la seva part a aquest rei amb Tiridates II (segons ell « assassinat cap a 238 o més tard ? »), el qual fa el pare de Tiridates III, primer rei cristià d'Armènia mort cap a 330 o sigui 92 anys després.[2]

Cyrille Toumanoff considera que aquesta tradició oculta diverses generacions i diversos sobirans, i que els successors de Vologès II foren: Khosrov I el seu fill, Tiridates II (fill de Khosrov), els dos fils de Tiridates II, Khosrov II d'Armènia i Tiridates III d'Armènia, i a continuació finalment Tiridates IV.[3]

Més recentment, Christian Settipani, que no reconeix pas en Vologès V al rei Vologès II d'Armènia sinó únicament al Gran-Rei dels Parts, considera igualment una successió de tres reis d'Armènia després del seu fill segon Khosrov I: Tiridates II, Khosrov II i finalment Tiridates III, mort l'any 338.[4]

Notes i referències[modifica]

  1. Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIX e siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 85 et 97-98.
  2. René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 114.
  3. Moïse de Khorène (trad.
  4. Christian Settipani, Continuités des élites à Byzance durant les siècles obscurs.

Bibliografia[modifica]

  • René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 113-116.
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIX e siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 85 et 97-98.
  • (anglès) Cyrille Toumanoff, «The Third-Century Armenian Arsacids: A chronological and Genealogical Commentary», a Revue des études arméniennes, no 6 (1969), p. 233-281.