L'Almató
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Masia  | ||||||
| Construcció | S. XVII-XVIII | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Martí d'Albars (Lluçanès) | ||||||
| Localització | Ctra. BV- 4342, km 1,5 a 300 m | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 23731 | ||||||
| |||||||
L'Almató és una masia de Sant Martí d'Albars (Lluçanès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Masia de considerables dimensions situada al costat d'un camí, adaptant-se a la pendent del terreny. Està feta de pedres irregulars sense treballar unides amb morter a excepció de les cantonades, llindes d'obertures i altres llocs destacats que estan fets amb carreus de pedra ben escairats. En una de les obertures, a la llinda, hi figura una inscripció que posa "Josep Almató me fecit". Al pis superior destaquen tres arcs de mig punt, el del mig més ample que els dels costats. Està coberta a dues aigües amb teula àrab i l'embigat és de fusta. Té planta baixa i tres pisos. Les obertures estan disposades de forma poc ordenada i n'hi ha alguna que ha estat tapiada amb maó.[1]
Història[modifica]
Al segle xii ens consta l'Almató com a depenent del monestir de Lluçà. El mas tindrà continuïtat fins avui dia. El trobem documentat modernament al nomenclàtor de la província de Barcelona (1860).[1]