La Antorcha del Trabajo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesLa Antorcha del Trabajo
Tipuspremsa Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1r gener 1869 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització5 setembre 1869 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióReus Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
IdeologiaPartit Republicà Democràtic Federal Modifica el valor a Wikidata

La Antorcha del Trabajo va ser una publicació reusenca que va sortir l'any 1869.

Història[modifica]

Encara que explícitament no van manifestar mai la seva filiació, el periòdic estava impulsat pel Partit Republicà Federal.[1] Al seu primer número defensen dues idees bàsiques: la propaganda ideològica "tan fecunda para el ejercicio y sostenimiento de las libertades" i "la idea regeneradora del trabajo", imprescindible per a aconseguir la pau i la justícia. Proposen buscar els mitjans necessaris per a desenvolupar l'associacionisme, tant en el sentit d'instal·lar cooperatives de treball o de consum, com de crear societats recreatives i culturals, d'assegurances i d'auxili que aglutinin els sectors d'una mateixa procedència social i amb les mateixes idees. Es desmarquen de les opcions obreristes revolucionàries i es declaren reformistes radicals.[2] L'aparició de La Antorcha del Trabajo va fer que l'industrial reusenc de gran influència, Marià Pons, cap del partit monàrquic, fundés el setmanari de coalició El Crepúsculo, des d'on va entaular freqüents polèmiques amb Ciril Freixa i La Antorcha del Trabajo.[1]

Col·laboradors i característiques tècniques[modifica]

L'únic col·laborador conegut és el dirigent reusenc del Partit Republicà Federal, Ciril Freixa, que de fet era l'ideòleg de la publicació. Els editorials i la majoria d'articles no anaven signats. Freixa, en els seus articles, planteja que s'està vivint un canvi històric, que portarà a la solució dels problemes de llibertat i treball. La Antorcha del Trabajo es declarava favorable al cooperativisme, i van publicar sobre el tema diversos articles, el més important anava signat per F. Pamies, "Las Asociaciones cooperativas", on en defensa l'existència, però acaba amb un programa més aviat idealista i conservador, lluny dels postulats obrers de l'època, que eren sobretot internacionalistes.[3]

De format quartilla, tenia un nombre variable de pàgines, entre 4 i 8, i s'imprimia a la Impremta de Tosquellas i Zamora. Sortia primer trimestralment i després mensualment i se'n coneixen 7 números, el primer de l'1 de gener de 1869 i el darrer del 5 de setembre del mateix any, que es troben a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus.[4] Els republicans federals van crear una societat, "El Fomento Artístico", i, com a continuació de La Antorcha del Trabajo van publicar la Revista del Fomento Artístico.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Arnavat, Albert. Moviments socials a Reus 1808-1874: dels motins populars al sindicalisme obrer. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 308-309. ISBN 8460438686. 
  2. «Nuestro objetivo». La Antorcha del Trabajo, I, 1, 1-I-1869, pàg. 1.
  3. Pamies, F. «Las Asociaciones cooperativas». La Antorcha del Trabajo, 1-VIII-1869, pàg. 1.
  4. «La Antorcha del Trabajo». Catàleg Argus. [Consulta: 7-III-2017].

Vegeu també[modifica]