Leroy Anderson
Leroy Anderson (1908 - 18 de maig de 1975) fou un compositor, adaptador i director d'orquesta estatunidenc que va buscar, com ningú, el sentit de l'humor en la música, i que va ser considerat un dels principals directors d'orquestra de música lleugera.
Originari de Cambridge, Massachusetts, era descendent de pares suecs. Fill de músics aficionats, Leroy Anderson estudià orgue, tuba i contrabaix, i als dotze anys ja havia compost un minuet per a quartet de corda.[1] Decidí seguir les seves classes de piano amb el professor Henry Gideon en el Nou Conservatori de música d'Anglaterra.
El 1926, ingressà a la universitat de Harvard, on va estudiar teoria amb Walter Spalding i es va graduar com a Mestre d'Arts el 1930.[2] Participà en diverses orquestres estatunidenques. Col·laborador i arranjador de la Boston Pops Orquesta (especialitzada en adaptacions simfoniques de temes clàssics), sota la direcció d'Arthur Fielder. En 1942 va entrar a l'armada dels Estats Units per a la Segona Guerra Mundial, i va servir fins el 1946.[2]
En 1958 formà la seva primera orquestra dita Meredith Willson's "76 Trombons"*, en aquest mateix any va escriure el seu propi musical anomenat “Goldilocks”.
Un dia, John Williams descriví a Leroy Anderson com un dels mes grans mestres de música d'orquestra.[3]
Temes composats [modifica]
- El Rellotge Sincopat.
- La màquina d'escriure.
- El vals dels gats.
- Buggler's Holliday.
Referències [modifica]
- ↑ «Symphony news, Volums 26-27» (en anglès). American Symphony Orchestra League, 1975. [Consulta: 9 març 2011].
- ↑ 2,0 2,1 Speed, Burgess; Anderson, Eleanor; Metcalf, Steve. Leroy Anderson: a bio-bibliography (en anglès).
- ↑ «Leroy Anderson Square» (en anglès). Leroy Anderson Foundation. [Consulta: 27 febrer 2011].
