Leucoaraiosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge de ressonància magnètica: leucoaraiosi en un pacient de 90 anys, que presenta a més una atròfia cerebral.

La leucoaraiosi és una malaltia de la substància blanca periventricular que pot ser detectada per tomografia computada d'alta freqüència i imatgeria per ressonància magnètica en persones d'edat avançada. És un terme descriptiu de la rarefacció de la substància blanca. Presenta un aspecte blanc brillant en les imatges T2 de ressonància magnètica. Se sospita que mecanismes vasculars en són responsables. La hipertensió arterial, el tabaquisme, la diabetis mellitus, la hiperhomocisteinèmia i les malalties cardíaques es són factors de risc de la leucoaraiosi. És causada per múltiples infarts de petits vasos en la substància blanca subcortical; en general, és el resultat d'una hipertensió crònica que condueix a la lipohialinosi dels petits vasos. Els pacients poden desenvolupar una síndrome de demència subcortical.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Harrison Principles of Internal Medicine 17th edition pg.2521
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leucoaraiosi Modifica l'enllaç a Wikidata