Lituus
El lituus era el bastó que portaven els àugurs com a insígnia i com a instrument per preveure el futur. Tenia el cap en espiral o caragol.
Sembla que la paraula era d'origen etrusc i significava 'tort', però està vinculada amb el verb lito, 'obtenir bons presagis'.[1] Els àugurs, que realitzaven les seves arts endevinatòries a partir del vol de les aus, amb el lituus dividien l'espai visible del cel en «regions», que eren setze als rituals etruscos i quatre als romans, segons diu Ciceró.[2] Després s'asseia i observava detalladament les aus que apareixien, la manera com volaven, la seva direcció, el so de les ales, els cants que feien i en quin costat es trobaven. La observació del vol de les aus indicava el favor o la desgracia que portarien els déus, per un determinat succés.
Es creu que d'aquest bastó es va originar el bàcul pastoral usat pels bisbes.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Smith, William (ed.). «Lituus». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 9 febrer 2023].
- ↑ Ciceró. De divinatione, I, 17, 30