Llac Ilopango
| ||||
| Tipus | Llac  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Amèrica | |||
| País de la conca | El Salvador | |||
| Entitat territorial administrativa | El Salvador | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 440 m | |||
| Profunditat | 230 m | |||
| Mida | 8 ( ) × 11 ( ) km | |||
| Superfície | 72 km² | |||
El llac Ilopango és un llac d'origen volcànic a El Salvador. Mesura 8 x 11 km, té una superfície de 72 km² i una profunditat de 230 m. Se situa a una altitud de 440 msnm a 16 km de la ciutat San Salvador, entre els departaments de San Salvador, Cuscatlán i La Paz. És el llac natural més gran del Salvador.
Història[modifica]
Durant el final del Plistocè i l'Holocè es van produir quatre grans erupcions dacítico-riolítiques, generant fluxos piroclàstics i tefres que van cobrir gran part del país.[1]
La caldera d'Ilopango es va formar com a resultat d'una erupció cataclísmica entre el segle v i el segle vi: mitjançant la datació per radiocarboni de la vida vegetal relacionada directament amb l'erupció, hom va determinar que l'explosió es produí en algun moment entre el 410 i el 535 dC.[2] Aquests estudis situen l'expulsió de tefra al voltant de 84 km³ i suggereixen que aquesta erupció va ser la causant del canvi climàtic dels anys 535 i 536 que, sumat a les morts directes i altres efectes diversos arreu del món, podria arribar a ser considerada com la catàstrofe volcànica més gran en la història de la humanitat. Tanmateix, un equip de científics va concloure que l'erupció volcànica podria haver-se produït el 431 dC ± 2, basant-se en fragments volcànics extrets dels nuclis de gel de Groenlàndia, els nivells de sofre registrats als nuclis de gel de l'Antàrtida i la datació radiocarbonada d'un arbre carbonitzat a dipòsits de cendres volcàniques.[3]
En l'explosió es produïren enormes fluxos piroclàstics que van destruir diferents ciutats maies. La "caiguda de núvols de cendra [...] va cobrir una superfície d'almenys 10.000 km² de pedra tosca i cendra", la qual cosa hauria aturat tota l'activitat agrícola de la zona durant dècades. També es teoritza que l'erupció, els esdeveniments meteorològics posteriors i els conseqüents fracassos agrícoles van conduir directament a l'abandonament de Teotihuacan pels habitants originals.[4]
Erupcions posteriors van formar diferents doms de lava al llac i a les seves riberes. L'única erupció històrica va ocórrer el 1879-1880 i va produir un dom de lava dins de l'estany, formant les "Islas Quemadas".[5]
A finals de 1789 es van sentir tremolors a la regió i el gener de 1880 el nivell de l'estany va pujar considerablement, hi va haver ruïnes en els masos immediats i grans esfondraments i esquerdes a tot arreu.
Referències[modifica]
- ↑ «Ilopango: Eruptive History». Global Volcanism Program. Smithsonian Institution. [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑ Dull, Robert A.; Southon, John R.; Sheets, Payson «Volcanism, Ecology and Culture: A Reassessment of the Volcán Ilopango TBJ Eruption in the Southern Maya Realm». Latin American Antiquity, 12, 1, març 2001, pàg. 25–44. DOI: 10.2307/971755.
- ↑ Smith, Victoria C. [et al]. «The magnitude and impact of the 431 CE Tierra Blanca Joven eruption of Ilopango, El Salvador». Proceedings of the National Academy of Sciences, 117, 42, 20-10-2020, pàg. 26061–26068. DOI: 10.1073/pnas.2003008117.
- ↑ Oppenheimer, Clive. Eruptions that shook the world. Cambridge, UK: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-64112-8.
- ↑ Golombek, Matthew P.; Carr, Michael J. «Tidal triggering of seismic and volcanic phenomena during the 1879–1880 eruption of Islas Quemadas volcano in El Salvador, Central America». Journal of Volcanology and Geothermal Research, 3, 3-4, maig 1978, pàg. 299–307. DOI: 10.1016/0377-0273(78)90040-9.