Lluís Serra
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1680  Barcelona |
| Mort | 28 desembre 1758 (77/78 anys) Saragossa (Espanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | mestre de capella |
| Ocupador | Basílica del Pilar, mestre de capella (1715–1758) |
| Alumnes | Jaume Caselles, Juan de Sessé Balaguer, Pedro Aranaz y Vides, Cayetano Echevarría (en)  , Joseph Conejos (en) i Francisco Vinas (en) |
Lluís Serra (Barcelona?, ca. 1680 - Saragossa, 28 de desembre del 1758), també citat com a Francesc Lluís Serra, va ser sacerdot i compositor.
Biografia[modifica]
Mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona durant els anys 1699-1715, per oposició, sembla que en aquest període entrà en relació amb l'entorn cultural de l'arxiduc Carles d'Àustria, en la vinguda d'aquest a Barcelona, cosa que li permeté d'entrar en contacte amb els nous corrents compositius europeus. Guanyà la plaça de mestre de capella del Pilar de Saragossa (1715-1758), i també feu les funcions de racioner de l'església (almenys, entre 1722 i 1737). Feu la censura del llibre Escuela Música según la práctica moderna de Pablo Nasarre (1724), ocasió que aprofità per fer exhibició de cultura musical.[1] El 1728 va fer oposicions, no reeixides, al Col·legi del Corpus Christi de València.
De la seva producció religiosa es conserven motets, antífones, salms, magnificats, salves, villancets i altres obres; moltes d'elles són a veus i acompanyament instrumental. La seva producció de villancets per a la basílica del Pilar de Saragossa comprèn un període que comença el 1716 i s'allarga fins al 1757; en l'actualitat s'hi conserven dos reculls amb luxoses enquadernacions: un volum amb cinc Salve Regina i sis motets sobre antífones marianes, datat el 1737, i el Liber canticum Magnificat ad octo tonos per Dominum L. Serra... (1739), un Magnificat en els vuit tons per a vuit veus en dos cors. També es conserven obres seves a l'Abadia de Montserrat, a Àvila[2] Cuenca, Jaca, al col·legi de Corpus Christi de València i altres poblacions; la catedral de Guatemala serva còpia d'una missa seva de cinquè to. Hom el considera un dels millors compositors barrocs hispans.
Deixebles seus foren Jaume Casellas, a Santa Maria del Mar, Juan de Sessé[3] i Pedro Aranaz, que més endavant també va ser mestre de capella del Pilar (1765-1768).
Obres[modifica]
- Beatus vir, salm
- Dixit Dominus, salm
- Domine ad adjuvandum
- Goigs de Carles III, a 4 veus, compostos en ocasió de la visita de Carles d'Àustria a Barcelona
- Laetatus sum
- Misses
- Salve Regina
- Te Deum (entre 1699 i 1715)
Obres impreses[modifica]
- Luis Serra Villancicos que se cantaron en la solemne velación ...[de los Reyes] Felipe de Borbón, Quinto de Castilla...[y] Maria Luisa, Gabriela de Saboya...[en] Santa María de la Mar, día 13 de Noviembre de 1701 [Barcelona]: s.n., [1701]
- Luis Serra Villancicos que se han de cantar... [en la fiesta de] los Siete Convertidos Zaragoza: [diversos impressors]
- 1717, 1719, 1726, 1748
- Facsímil del volum de 1748. Zaragoza: Europea de Ediciones Clásicas, 1990
- Luis Serra Villancicos que se han de cantar en los maytines de los Reyes Zaragoza: [diversos impressors]
- Volums corresponents a 1718, 1719, 1720, 1721, 1722, 1724, 1731, 1732, 1733, 1734, 1737
- Facsímil del volum de 1718. Madrid: 3-B de Bibliofilia, 1997
- Facsímil del volum de 1732. Zaragoza: Aragonia Sacra, 1990
Bibliografia[modifica]
- Montserrat Sánchez Siscart Evolución formal del villancico y el oratorio dieciochescos en las catedrales zaragozanas article publicat a Recerca musicològica IX-X (1989-1990) «PDF».
- Juan José Carreras López La música sacra española en el siglo XVIII. El libro de Magnificat de Luis Serra en la tradición de composición del Magnificat, article publicat a Artigrama I (1984)
- Juan José Carreras López El libro de Magnificat de Luis Serra en la tradición de composición del Magnificat Tesi doctoral en musicologia presentada a la Universitat de Saragossa el 1984
Notes[modifica]
- ↑ Presentació del llibre Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. i Text de la censura
- ↑ A l'arxiu de la catedral d'Àvila es conserven diverses obres del mestre Serra. Sembla que hi foren portades per Joan Ramlon Oliac, que hi fou mestre de capella entre 1734 i 1780.
- ↑ Juan de Sessé y Balaguer (Calanda, 1736 - Madrid?, 1801) va ser compositor i organista de la Capilla Real. «Biografia». Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 3 gener 2007].
Enllaços externs[modifica]
- Partitures i arxius midi de Lluís Serra a la Choral Public Domain Library
- Funcions de Lluís Serra com a Mestre de Capella de Santa Maria del Mar
- Biografia de Lluís Serra a la Gran Enciclopedia Aragonesa On Line Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. (castellà)
- Text de la censura al llibre Escuela Música de Pablo Nasarre (castellà)