Logoteràpia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La logoteràpia és la branca de la psicologia creada per Viktor Frankl. El seu nom ve per la importància atorgada a la paraula com a alliberadora de patiment. Es basa a donar sentit positiu a una experiència negativa, fent veure l'oportunitat de creixement personal que suposa i que fa que la vida sigui més intensa un cop superada.

El terapeuta anima el pacient a explicar la seva vivència (usant a vegades tècniques de la psicoanàlisi) i l'ajuda a trobar-hi un significat perquè no esdevingui un trauma. El pressupòsit bàsic és que la persona no pot evitar l'experiència negativa però sí que és lliure per trobar un sentit a la seva vida i aquesta voluntat de cerca fa que es pugui superar el dolor.

Els 7 principis claus que defineixen la manera de veure la ment de la logoteràpia són:

  • L'home sempre és lliure per canviar la seva actitud davant la vida i s'ha d'acostumar a exercitar aquesta llibertat.
  • La persona es mou per una ànsia de sentit, buscant el significat de la pròpia existència.
  • Cal parar atenció als petits moments de plenitud.
  • S'han d'evitar les actituds negatives que atempten contra el propi jo malgrat el patiment de la vida.
  • És útil distanciar-se d'un mateix per veure el significat d'accions i sentiments (aquí és clau la intervenció del terapeuta).
  • S'ha de fomentar el sentiment de transcendència (no necessàriament religiosa).
  • Es pot variar el focus d'atenció en un problema per veure'l des d'un altre angle.